Cicle “Diàlegs” a CaixaForum Barcelona
Reforma econòmica i cohesió social
Setembre 17 – Reforma econòmica i cohesió social
Antón Costas: Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona. Enginyer tècnic industrial (Vigo, 1972) i Llicenciat en Economia (Barcelona, 1977) es va doctorar en Economia (Barcelona, 1982) amb una tesi doctoral sobre el pensament i la política econòmica liberal del segle XIX, dirigida pels professors Fabián Estapé i Ernest Lluch. El seu interès acadèmic i les seves publicacions se centren especialment en l’estudi dels processos de formació de polítiques públiques, analitzant el paper que juguen les idees, els interessos i les institucions en aquests processos. En particular ha analitzat processos de reforma econòmica. Ha publicat una dotzena de llibres i nombrosos articles i assaigs sobre aquestes qüestions. Les seves publicacions més recents es relacionen amb l’anàlisi de les causes, efectes i respostes a la crisi de 2008. Els seus últims llibres sobre aquesta qüestió són: “La crisi de 2008. De l’Economia a la Política i més enllà” i “La torre de l’arrogància. Polítiques i mercats després de la tempesta”, editorial Ariel, 2011. Ha ocupat diversos càrrecs acadèmics i ha presidit o format part de nombroses comissions d’experts per assessorar a governs i corporacions sobre problemes econòmics i polítiques públiques. En l’àmbit empresarial, és President del Consell d’ENDESA a Catalunya i conseller de diverses empreses. En l’àmbit institucional i social , és vicepresident del Cercle d’Economia i membre de diversos patronats i fundacions. Actualment desenvolupa una intensa activitat de divulgació i debat i és columnista econòmic i d’opinió del diari “El País” i de “El Periódico de Catalunya”.
José García Montalvo: Catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i investigador Icrea-Acadèmia. Actualment és Vicerector de Política Científica de la UPF. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de València (1987) va obtenir el Premi extraordinari de llicenciatura (Universitat de València) i Primer Premi Nacional Fi de Carrera (1988). Doctor en Economia per la Universitat de Harvard (1993), va ser director del Departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra entre 2007 i 2010. Actualment és consultor del Banc Mundial, de l’OCDE i del Banc Interamericà de Desenvolupament, entre d’altres. Entre les seves publicacions s’inclouen onze llibres i més de 100 articles científics en diverses revistes com l’American Economic Review, Review of Economics and Statistics, Journal of Business and Economic Statistics, Economic Journal, European Economic Review, Journal of Development Economics, Economics Letters, Applied Psychology, Journal of Economic Growth, International Journal of Industrial Organization, European Journal of Education i l’International Journal of Transport Economics entre altres.
Javier Andrés: És catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València des de 1991 i professor visitant de la Universitat de Glasgow. Doctor per la Universitat de València i Màster en Economia per la London School of Economics on també ha estat investigador visitant. És Membre d’Honor de l’Associació Espanyola d’Economia i va ser President del Comitè Científic del Simposi de l’Associació. Ha estat membre del consell de redacció diverses revistes acadèmiques i en l’actualitat és director de Moneda y Crédito organitzant el Simposi internacional de la revista des de 1998. Ha estat durant diversos anys Gestor del Programa Nacional d’Investigació en Socioeconomia del Ministeri de Ciència i Tecnologia. Ha publicat estudis sobre modelització macroeconòmica, creixement econòmic i mercat de treball, el tipus d’interès natural, els diferencials d’inflació i la política fiscal i monetària a la Unió Econòmica i Monetària Europea, l’efecte de les regles fiscals en l’estabilitat macroeconòmica, el atur, l’efecte del preu de l’habitatge en el cicle econòmic i la política monetària òptima en presència de friccions en els mercats financers Ha dirigit projectes d’investigació competitius contínuament des de 1993 i té nombroses publicacions tant en les principals revistes científiques nacionals com en prestigioses revistes estrangeres (entre altres, Economic Journal, Journal of Monetary Economics, European Economic Review, Journal of Economic Dynamics and Control, Jornal of Money Credit and Banking, etc). Participa amb regularitat en congressos internacionals de referència en el seu camp i ha impartit nombrosos seminaris en centres d’investigació nacionals i estrangers, així com conferències de divulgació. Recentment ha participat com a promotor en les propostes de reformes econòmiques recollides en els documents: Proposta per a la reactivació laboral a Espanya, un nou marc per a les relacions laborals a Espanya, entre d’altres. Participa amb freqüència en mitjans de comunicació i és coeditor del bloc d’economia Nada es Gratis de FEDEA.
26 setembre – La pobresa a Espanya
Ignasi Carreras: Director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Enginyer Industrial (UPC) i Diplomat en Organització i Direcció d’Empreses (EAE). Ha realitzat postgraus de desenvolupament directiu i de lideratge i gestió d’organitzacions no lucratives a les universitats de Stanford (Executive Program for nonprofit Leaders) i Harvard (Strategy and Performance Measurement for NGOs). Va ser director general d’Intermón Oxfam, on va treballar del 1988 al 2005, i component del Comitè de Direcció d’Oxfam Internacional. Anteriorment (1981-1988), va treballar a la Generalitat de Catalunya ia la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a responsable de diferents programes relacionats amb l’estalvi energètic. Actualment és director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE que té com a objectiu desenvolupar les capacitats de les persones i les organitzacions dels sectors empresarial i no lucratiu per enfortir, en les seves activitats pròpies, la seva contribució a un món més just i sostenible. També és professor del Departament de Política d’Empresa d’ESADE, on les seves àrees d’especialització són l’estratègia, el lideratge i la gestió del canvi en les organitzacions, i director dels programes d’ESADE Executive Education: Direcció i Gestió de les ONG i Lideratge i Innovació en les Organitzacions de la Societat Civil. Col · labora com a voluntari en diferents organismes internacionals, ONG i fundacions. És membre de la junta directiva internacional de la Global Reporting Initiative (GRI) i forma part dels patronats o òrgans de govern d’Intermón Oxfam, Casal dels Infants del Raval, Fundació Jaume Bofill i Fundació Cristianisme i Justícia. Així mateix participa en el consell assessor d’altres ONG i organitzacions de la societat civil.
És autor de quatre llibres: Viure solidàriament (Planeta i Círculo de Lectores, 2002); Líders per al canvi social (Esade, Institut d’Innovació Social, 2009); Transformar amb èxit les ONG (Esade, Institut d’Innovació Social, 2010); i Lideratge orientat a resultats en les ONG (Esade, Institut d’Innovació Social, 2011). També és autor de diversos capítols de llibres (‘Els nous reptes de la lluita contra la pobresa’, ‘El compromís amb els altres’, ‘Vides en claus solidàries’, ‘Comerç just, consum responsable’) i de nombrosos articles per a mitjans de comunicació i publicacions diverses.
Jaume Lanaspa: Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i estudis cursats a l’IESE. Desde el Març del 2008, exerceix el càrrec de Director General de la Fundació “la Caixa” i Director Executiu de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona. En la seva dil·latada experiència dins el món financer va assolir el càrrec de Director General a empreses com ACESA, Autopistes de Catalunya, així com també va desenvolupar aquests càrrecs a l’estranger per Caixabank France, i a l’Argentina com a director financer d’empreses Concessionàries d’Autopistes. En la vessant acadèmica, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a ESADE. Des de setembre de 2003 va reintegrar-se a “la Caixa” sent el màxim responsable de Recursos Humans i des del març de 2008 ocupa el seu actual càrrec. Als darrers anys l’Obra Social “la Caixa” ha intensificat el seu enfocament en les iniciatives de caire social, essent la pobresa un dels pilars fonamentals de la seva acció, amb iniciatives com el programa CaixaProinfància, que te com a objectiu l’atenció a les famílies amb infants d’entre 0 i 16 anys en situació de vulnerabilitat.
1 Octubre – Les polítiques d’inversió i infraestructures a exàmen
César Molinas: Doctor en Economia i matemàtic, entre les responsabilitats que ha exercit hi ha la de director general de planificació del Ministeri d’Economia i Hisenda, director d’Anàlisi Econòmica de la CNMV o Managing Director de Merrill Lynch. En l’actualitat és soci fundador de la consultora Multa Paucis i soci i conseller de CRB. A més, va treballar per al Govern en la política comunitària i és autor de nombrosos articles en prestigioses publicacions espanyoles en els camps d’anàlisi macroeconòmic, planificació pressupostària i financera del sector públic, regulació de mercats i política fiscal.
Ginés de Rus: Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària. El 1984, becat pel Banc d’Espanya, es va traslladar a la Universitat de Leeds (Regne Unit), obtenint el grau de Màster en Economia del Transport. En aquesta Universitat va obtenir el 1989 el grau de doctor (Ph.D.) en Economia. Ha estat el director del Màster en Economia del Transport de la Universitat Carlos III des de la seva creació i en l’actualitat és professor d’Anàlisi Cost-Benefici en el Màster d’Economia Industrial de la dita Universitat. Ha treballat, entre altres organismes i institucions, per la Comissió Europea, el Banc Europeu d’Inversions, el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Tribunal de Defensa de la Competència i el Ministeri d’Economia i Hisenda. És autor de nombrosos articles i publicacions acadèmiques. Entre els seus llibres més recents es troba: Introduction to cost-benefit analysis: looking for reasonable shortcuts. Edward Elgar, 2010.
8 octubre – Transformació del treball en la societat de la informació
Alfredo Pastor: Professor del Departament d’Economia i titular de la Càtedra Banc Sabadell de Mercats Emergents d’IESE. És Doctor en Ciències Econòmiques, per la Universitat Autònoma de Barcelona i Ph.D. in Economics, al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Les seves àrees d’especialització inclouen la Unió Europea, la política econòmica espanyola, el paper de l’Estat en una economia de mercat i l’economia xinesa. És autor de diversos articles i publicacions, entre elles “La ciència humil”, llibre publicat en castellà (Editorial Crítica, 2007).
Rolf Tarrach: Rector de la Universitat de Luxemburg i antic president del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Doctor per la Universitat de Barcelona, va ser catedràtic de Física Teòrica a les universitats de València i Barcelona, en què ha exercit nombrosos càrrecs acadèmics. A més, ha estat assessor en matèria científica de la Generalitat de Catalunya i del Congrés de Diputats. Especialitzat en teoria de partícules elementals, mecànica quàntica i teoria quàntica de la informació, va presidir el Consell Superior d’Investigacions Científiques entre els anys 2000 i 2003 i des del 2005 és rector de la Universitat de Luxemburg. A més de ser distingit amb la Creu de l’Ordre d’Alfons X el Savi i amb la Comanda de l’Orde d’Isabel la Catolica, ha estat guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals i és doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg.
Octubre 15 – La reforma del sistema sanitari
Guillem López Casanovas: Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Llicenciat en Ciències Econòmiques (1978) i en Dret (1979) per la Universitat de Barcelona, va obtenir el seu doctorat en Economia Pública per la Universitat de York (Regne Unit, 1984). Va ser professor titular d’Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona, i des de juny de 1992 és Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on va ser vicerector d’Economia i Relacions Internacionals (1994-1997). El 1996 va crear el Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) que va dirigir fins al 2006. És codirector del Màster de Gestió Pública (UPF-UAB-EAP) i del Global Health Leadership Forum. L’any 2000 va rebre el premi de la Societat Catalana d’Economia per la seva investigació sobre el Dèficit Fiscal de Catalunya amb l’Estat, i el 2001 el Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia per la publicació de La sanitat catalana i Els Seus referents a Països desenvolupats.
Juan José Rodríguez Sendín: El Dr Juan José Rodríguez Sendín és el president de l’Organització Mèdica Col · legial d’Espanya (OMC), màxim organisme de representació dels metges espanyols, des de l’any 2009. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Salamanca, amb l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària. Entre altres titulacions compta amb un màster en Administració Sanitària per l’Escola Nacional de Sanitat. La seva experiència laboral s’ha desenvolupat com a metge del Cos Nacional de Metges Titulars, i des de 1993 forma part de l’equip d’Atenció Primària de Noblejas (Toledo). Ha estat membre de la delegació espanyola a la Unió Europea de Metges Generals (UEMO) del 1987 al 1992; fundador de la Societat Espanyola de Metges Generals i Familiar (SEMG) en 1988; president de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG) de 1995-2001, així com membre i fundador de la Fundació per a la Cooperació Internacional Sanitària de la SEMG-Solidària. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao des de 2010.
22 octubre – Reforma econòmica i el model social europeu
Joaquín Almunia: Vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència, va ser ministre de Treball i Seguretat social (1982-1986) i ministre per a les Administracions Públiques (1986-1991). Llicenciat en Dret (1965-1972) i Ciències Econòmiques (1965-1971) per la Universitat de Deusto va ser professor associat de Dret del Treball i la Seguretat Social a la Universitat d’Alcalá de Henares (1991-1994). Va ser director del programa de recerca «Igualtat i redistribució de la renda» a la Fundació Argentaria (1991-1994) i fundador i director del grup de reflexió progressista «Laboratori d’Alternatives» (2002). Destacat polític socialista va formar part del Comitè Federal del PSOE i va ser membre del Congrés de Diputats d’Espanya (1979-2004). Va ser ministre de Treball i Seguretat Social i d’Administracions Públiques, successivament, durant els dos primers mandats de Felipe González. De 1994 a 1997 va ser Portaveu del Grup Parlamentari Socialista i posteriorment, secretari general del PSOE (1997-2000) i va ser el candidat del PSOE a les eleccions de l’any 2000. Des d’abril de 2004 és membre de la Comissió Europea com a responsable d’Afers Econòmics i Monetaris (abril de 2004 – febrer de 2010) i com a responsable de Competència (des de 2010).
Joaquín Estefanía. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Ciències de la Informació per la Universidad Complutense de Madrid, ha exercit des de 1974 com a periodista en diferents mitjans de comunicació: Redactor del diari Informaciones, cap de la secció d’Economia de la revista Cuadernos para el Diálogo, redactor en cap del diari econòmic Cinco Días, cap de la secció d’Economia i Treball, redactor en cap de la mateixa i subdirector de l’edició dominical d’EL PAÍS. Des de 1988 fins 1993 va ser director d’EL PAÍS, durant els següents tres anys va ser director de Publicacions del Grupo PRISA i director de l’Escola de Periodisme Universidad Autónoma de Madrid/EL PAÍS. Des de 1996 a 2002 va ser director d’Opinió d’EL PAÍS. Actualment és director de l’Escola de Periodisme UAM/EL PAÍS. Des de l’any 2007 dirigeix l’Informe sobre la democràcia a Espanya, de la Fundación Alternativas. També és el director de la Càtedra d’Estudis Iberoamericans Jesús de Polanco, creada entre la Universidad Autónoma de Madrid i la Fundación Santillana, i membre del Consell Rector de la Fundació Nuevo Periodismo Iberoamericano, que presideix Gabriel García Márquez. També és Premi Europa de Periodisme per la seva defensa, al capdavant d’EL PAIS, de les llibertats democràtiques, i Premi Joaquín Costa de Periodisme, pels seus treballs sobre el deute extern d’Amèrica Llatina.
En els últims anys ha escrit diversos llibres. Entre els més recents destaquen: Hij@, ¿qué es la globalización? La primera revolución del siglo XXI (Editorial Aguilar, 2002), La cara oculta de la prosperidad. Economía para todos (Editorial Taurus, 2003), La mano invisible. El gobierno del mundo (Editorial Aguilar, 2006), La larga marcha (Ediciones Península, 2007), La economía del miedo (Editorial Galaxia Gutenberg, 2011)
29 octubre – Cohesió social i democràcia
Adela Cortina: Catedràtica d’Ètica de la Universitat de València i Directora de la Fundació ÉTNOR per a l’ètica dels negocis i les organitzacions. En la seva València natal va cursar els estudis de Llicenciatura i Doctorat en Filosofia, que va aprofundir en les Universitats de Munic i Frankfurt com a becària del DAAD i de la Alexander Von Humboldt-Stiftung. Ha estat professora visitant a la Universitat de Louvain-la-Neuve, a la Vrije Universitet (Amsterdam), a la Universitat de Notre Dame (USA) ia la Universitat de Cambridge. Treballa en qüestions d’ètica (tant de fonamentació com d’aplicació a les empreses, la política, la sanitat, les biotecnologies, els mitjans de comunicació, les professions i l’educació) i de filosofia política (ciutadania, democràcia, desenvolupament). Actualment és la directora de la Fundació ÉTNOR (per l’Ètica dels Negocis i les Organitzacions), vocal de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, vocal del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum, Directora del Màster i del Programa Interuniversitari de Doctorat , amb menció de qualitat, “Ètica i Democràcia”. El 2008 va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, sent la primera dona que ingressa en aquesta acadèmia. Autora de nombrosos llibres, entre els seus últims títols cal destacar: Ètica de la Raó cordial. Educar en la Ciutadania al Segle XXI (Nobel, 2007), Pobresa i Llibertat. Eradicar la pobresa des de l’enfocament d’Amartya Sen (Editors Adela Cortina i Gustavo Pereira, Tecnos, 2009Justicia cordial (Trotta, 2010) i Neuroética i neuropolítica. Les bases cerebrals de l’educació moral (Tecnos, 2011).
José Maria Maravall: Jurista, sociòleg i ministre d’Educació i Ciència (1982-1988). En la seva activitat professional, ha estat professor de sociologia a la Universitat de Warwick, professor visitant a la Càtedra Joan Carles I a la Universitat de Nova York, al Centre d’Estudis Europeus de la Universitat de Harvard, a la Universitat de Columbia i en l’Institut Universitari Europeu a Florència (càtedra Jean Monnet). Des de 1981 és catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat també director del Centre d’Estudis Avançats en Ciències Socials de l’Institut Juan March a Madrid. És membre de la British Academy i de l’American Academy of Arts and Sciences. És també Honorary Fellow del St Antony ‘s College (Universitat d’Oxford). És doctor honoris causa per la Universitat de Warwick i està en possessió de la Gran Creu d’Alfons X El Savi i la de Carles III. Ha estat nomenat Chevalier des Palmer Académiques a França. Ha obtingut el Premi Nacional de Ciència Política i Sociologia que va atorgar el CIS per a la seva carrera.
Cicle “Diàlegs” a CaixaForum Madrid
Diàlegs al voltant de l’educació i la cohesió social
7 novembre – Polítiques educatives, talent, i igualtat d’oportunitats
Ángel Gabilondo: Catedràtic de Metafísica de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat Ministre d’Educació (2009-2011). Rector de la Universitat Autònoma de Madrid (2002-2009), és professor a la Facultat de Filosofia i Lletres, on va fer els seus estudis de Llicenciatura i es va doctorar amb una Tesi sobre Hegel, titulada “El concepte com a experiència i sistema”. Entre 2004 i 2006 va ser elegit president de la Conferència de Rectors de les Universitats Madrilenyes (CRUMA). Posteriorment va ser President de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (2007-2009), Entre les seves publicacions, es troben els següents llibres: El discurs en acció (Foucault i una ontologia del present), Anthropos, Barcelona, 1990; Traços de l’eros. Del llegir, parlar, i escriure, Tecnos, Madrid, 1997; Menys que paraules, Aliança Editorial, Madrid, 1999, La volta de l’altre. Diferència , identitat i alteritat, Trotta / UAM, Madrid, 2001; Mortal de necessitat. La filosofia, la salut i la mort, Adaba Ed, Madrid 2003; Algú amb qui parlar, Aguilar, Madrid 2007; Amb tu, Aguilar, Madrid 2009; Paraules a mà, Seix Barral 2010, Sense Fi, Aguilar, Madrid 2011 Gabilondo té múltiples premis i és membre del Comitè Assessor de diverses revistes (Azafea, Semiosis Il · limitada, Sileno).
Antonio Cabrales: Catedràtic d’ Economia. Doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, San Diego (1993). Actualment, és catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica a la Universitat Carlos III de Madrid i Investigador Afiliat del CEPR. Investigador Associat de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), director de la Càtedra Talent, Esforç i Mobilitat Social i Co-Director de la Càtedra “Capital Humà i Ocupació” Fedea-Santander. Professor de la Universitat Pompeu Fabra (1998-2006). És co-editor del B. E. Journal of Economic Analysis and Policy (2010 -) i ho ha estat d Investigacions Econòmiques (2004-2008). Al seu torn és Associate editor del Journal of the European Economic Association (2008 -) i associate editor de sèries, Journal of the Spanish Economic Association (2010 -). Autor de múltiples treballs acadèmics i publicacions en les més prestigioses publicacions acadèmiques, en l’àmbit educatiu i l’economia del comportament destaquen per esmentar els més recents Facundo Barnús-Crespo, Antonio Cabrales and Esther Hauk (2011), Immigration and the School System.; Facundo Barnús-Crespo, Samuel Berlinski and Antonio Cabrales (2011), Motivation, resources and the organization of the school system. O Brindusa Anghel and Antonio Cabrales (2010). Els Determinants de l’Èxit en Educació Primària a Espanya.
21 novembre – Estratègies d’incorporació al món laboral
J.Ignacio Conde- Ruiz:Doctor en Economia per la Universitat Carlos III de Madrid (2000), amb l’obtenció del Premi Extraordinari de Doctorat. És professor titular del Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica I de la Universitat Complutense de Madrid, i Investigador sènior de FEDEA i codirector de la Càtedra “Immigració” Fedea-Banc Popular. Els seus actuals camps d’investigació són: Economia Pública, Macroeconomia i l’anàlisi de l’estat del Benestar.
Valeriano Gómez: Economista, sindicalista i Polític. Va ser ministre de Treball (2010-2011). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, està especialitzat en Economia del Treball per la Universitat Complutense de Madrid. Membre de la Unió General de Treballadors (UGT) i del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va treballar com a economista al Gabinet Tècnic de la Comissió Executiva Confederal d’UGT. Ha estat assessor executiu al ministre de Treball i Seguretat Social des de 1988 fins a 1994 i secretari general d’Ocupació del 2004 al 2006. Va ser conseller del Consell Econòmic i Social d’Espanya, abans de ser nomenat ministre de Treball pel president José Luis Rodríguez Zapatero el 21 d’octubre de 2010, càrrec que va exercir fins a la fi de la legislatura, el 22 desembre 2011.
28 de Novembre – Educació i cohesió social
Guillermo de la Dehesa: Economista i alt funcionari de l’Estat. Llicenciat en Dret (1959-1962) i Ciències Econòmiques (1963-1967) oposicions i va obtenir plaça com a tècnic comercial i economista de l’estat (1968). Després d’una llarga carrera professional en el sector com a secretari general tècnic del Ministeri d’Indústria i Energia (1978-1980) i Director de Gestió d’Actius Exteriors i Relacions Internacionals del Banc d’Espanya (1980-1982) va ser nomenat Secretari General de Comerç, amb rang de subsecretari (1982-1986) i posteriorment, secretari d’Estat d’Economia i Secretari de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics (1986-1988). En el marc internacional va ser el membre del Comitè 113 de la Comunitat Europea (1982-1986), membre del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la CEE, ECOFIN (1986-1988) i membre del Consell de Ministres de l’OCDE (1986 -1988) i destaquen els seus càrrecs de subgovernador del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. En l’actualitat és president no executiu de AVIVA Corporació (des de 2002), Vicepresident de Amadeus IT Holdings i conseller independent i Membre de la Comissió Executiva del Grup Santander (des de 2002). En el camp acadèmic és president del CEPR (Centre for Economic Policy Research) de Londres, president del Consell Rector de l’Escola de Negocis “Institut d’Empresa”, IE Business School, a Madrid i president de l’Observatori del Banc Central Europeu OBCE, en Madrid. La seva obra escrita està especialitzada en economia i política econòmica i consta de 8 títols publicats i nombrosos articles. Entre les seves obres recents destaca “La primera gran crisi financera del segle XXI”, (Aliança Editorial, 2009)
Mariano Fernández Enguita: Catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense, on dirigeix la Secció de Sociologia de la Facultat d’Educació. Fins 2010 va ser catedràtic a la Universitat de Salamanca, on va crear el Grup d’Anàlisi Sociològics i va ser director del Departament de Sociologia i del Centre Cultural Hispano-Japonès. Va crear a la USAL al portal de docència universitària en xarxa Donem (i, en conveni amb el MEC, el d’innovació educativa no universitària Innova). Ha estat professor o investigador convidat a les universitats de Stanford, Wisconsin-Madison, Berkeley, el London Institute of Education, la London School of Economics, Lumière-Lió II, Sophia (Tòquio) i conferenciant en desenes d’altres. Autor d’una vintena de llibres, entre els quals La professió docent i la comunitat escolar, És pública l’escola pública?, Educar en temps incerts i El fracàs i l’abandonament escolar a Espanya (amb L. Mena i J. Rivière) un centenar d’articles en revistes acadèmiques i capítols en obres col · lectives.
En l’actualitat investiga sobre educació i desigualtats, l’organització dels centres d’ensenyament i la professió docent, així com sobre l’accés a la societat de la informació i el coneixement i les conseqüències per la justícia social i l’educació. Dirigeix el projecte L’evolució de la cultura professional del docent (PNID 2008-2010), el Baròmetre d’Opinió Hispano-Luso i el Baròmetre del Professorat.