Reptes econòmics i socials en l’horitzó europeu
La constatació de l’erosió de l’Estat del Benestar i la dificultat de control de les economies globalitzades per part dels estats nació han anat acompanyades del temor de la ciutadania europea a una pèrdua de drets democràtics. Qui som avui a Europa? Com ens volem regir en aquells aspectes comuns europeus i, alhora, locals i quotidians. Quins reptes socials i econòmics ha d’encarar la Unió per esdevenir un actor important i amb entitat pròpia en un context globalitzat?
Les eleccions europees de maig de 2014 van alertar de les incerteses que assetgen la fortalesa del projecte d’unificació europeu. I l’escenari grec d’aquest 2015 ens segueix interpel·lant al respecte. L’hortizó de la Unió Europea en un món d’economia global passa per conciliar realitats i voluntats dels seus conciutadans amb els reptes econòmics i socials que aquesta mateixa globalització comporta. La incertesa ens remet a tres desafiaments claus: desigualtat, atur i democràcia. Tres elements estretament relacionats i vinculats a la gestió i la legitimitat de les nostres institucions i de les nostres polítiques en l’àmbit fiscal, monetari, social, laboral, educatiu o energètic, i també a la relació de veïnatge permanent amb els ciutadans i països de la resta del món.
Els propers anys seran clau pel futur del model econòmic i social dels pobles d’Europa, amb conseqüències directes al dia a dia de la gent. La democràcia i la governança econòmica i social europea hauran d’anar de la mà per encarar aquests reptes majúsculs. Per exposar-los i contrastar-los, comptarem enguany amb el diàleg d’intel·lectuals i acadèmics per dotar-nos de les eines d’anàlisi, enfortir el pensament crític i aconseguir allò que Lluch demanava: atrevir-nos a pensar per nosaltres mateixos.
Col·labora:
