Dialoguistes

Diàlegs: El Futur d’Europa

 -Cicle Barcelona a l’auditori CaixaForum-


 1.      Un balanç de la Unió Europea: des del projecte constituent a la crisi del deute, errors, sortides

Enrique Barón Crespo – Economista, advocat. Ex President del Parlament Europeu.

(Madrid, 1944). Economista, advocat i polític espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, en Administració d’Empreses per ICADE i per l’Escola Superior de Ciències Econòmiques i Empresarials de París. Lany 1977 va ser elegit diputat en la Legislatura Constituent per la província de Madrid. Designat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions durant el primer govern de Felipe González, ha ocupat diversos llocs de responsabilitat, i fou membre del Congrés dels Diputats en la Legislatura Constituent (1977-1978) i del Parlament Europeu (1986-2008), exercint en aquesta segona Cambra les funcions de vicepresident (1987-1989), President (1989-1992), President de la Comissió d’Afers Exteriors (1992-1995), President del Grup Socialista (1999-2004) i President de la Comissió de Comerç Internacional (2004-2006). També va representar al Parlament Europeu a la Conferència Intergovernamental del Tractat de Lisboa. És president de la International Yehudi Menuhin Foundation i de l’European Foundation for the Information Society. Ha estat Catedràtic Jean Monnet ad personam de la Universitat de Castella-la Manxa i professor convidat en prestigioses universitats internacionals.

Antonio López-Istúriz White. Secretari General del Partit Popular Europeu (PPE) i membre del Parlament Europeu.

(Pamplona, 1970). Llicenciat en Dret i Diplomat en Ciències Econòmiques per la Universidad Católica CEU San Pablo, en Madrid, realitza estudis diplomàtics i a l’any 1997, es trasllada a Brussel·les per a treballar com a assistent de la delegació del PP al Parlament Europeu. Aquesta tasca li permet conèixer des de molt jove el funcionament no només del Parlament, sinó també de la resta de les institucions europees. Del 1999 al 2002 exerceix d’ajudant personal de José María Aznar a la Moncloa, per tornar després a Brussel·les per ocupar un lloc de pes en la política europea, el de secretari general del Partit Popular Europeu (PPE ). Des de 2004 compagina aquesta tasca amb la d’eurodiputat a les files del Grup PPE-DE.

 

 2.      Innovació i productivitat davant la sostenibilitat del model de benestar europeu

Guillermo de la Dehesa – President del Centre for Economic Policy Research CEPR de Londres

 (Madrid, 1944). Economista i alt funcionari de l’Estat. Llicenciat en Dret (1959-1962) i en Ciències Econòmiques (1963-1967), després d’una llarga carrera professional en el sector com a secretari general tècnic del Ministeri d’Indústria i Energia va ser nomenat Secretari General de Comerç, amb rang de subsecretari (1982-1986 ) i posteriorment, secretari d’Estat d’Economia i Secretari de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics (1986-1988). En el marc internacional va ser el membre del Comitè 113 de la Comunitat Europea (1982-1986), membre del Consell de Ministres d’Economia i Finances de la CEE, ECOFIN (1986-1988) i membre del Consell de Ministres de l’OCDE (1986 -1988) i destaquen els seus càrrecs de subgovernador del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial. En l’actualitat és president del Centre for Economic Policy Research CEPR de Londres, conseller independent i membre de la Comissió Executiva del Grup Santander i president de l’Observatori del Banc Central Europeu OBCE, a Madrid. La seva obra escrita consta de 8 títols publicats i nombrosos articles. Entre les seves obres recents destaca La primera gran crisis financiera del siglo XXI (Alianza Editorial, 2009).

Octavi Quintana-Trias – Director de la European Research Area de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la UE

 Es va formar com a metge a la Universitat de Barcelona i va exercir durant dos anys com a Director d’Afers Internacionals del Ministeri espanyol de Sanitat i Consum i des 1990 – 2000 com a director general adjunt de l’INSALUD. També ha estat assessor de l’Organització Panamericana de la Salut, centrada en els sistemes d’atenció de salut en diversos països d’Amèrica Llatina (1994 – 2011), i Vice-President del Grup Europeu d’Ètica (1994-2001) i President del Comitè Director de Bioètica del Consell d’Europa (1992-1995). Entre 1996 i 1998, va ser President de la Societat Espanyola de Garantia de Qualitat en l’Atenció de la Salut i fundador de la Societat Europea de Garantia de la Qualitat en Salut (ESQH). Es va incorporar a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea l’any 2002, primer com a Director de Recerca en Salut durant cinc anys i posteriorment com a director d’Energia Atòmica (Euratom) de la mateixa Direcció General. Actualment és Director de l’Espai Europeu de Recerca. També ha treballat com a professor en diverses universitats d’Espanya, Europa i els EUA sobre la bioètica i la garantia de qualitat i és autor de diversos articles en revistes nacionals i internacionals.


 3.    Reforma institucional. Cap a una nova Unió?

Pedro Solbes – President de la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE). Ex ministre y ex Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris

(El Pinós, Alacant, 1942). Llicenciat en Dret i doctor en Ciències Polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, i diplomat en Economia Europea per la Universitat Lliure de Brussel·les. Actualment és el president de de la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE). Polític social-demòcrata i militant del PSOE, ha ocupat diversos càrrecs, entre els més destacats el de vicepresident segon i ministre d’Economia i d’Hisenda des de 2004 fins a abril de 2009. Anteriorment, va ocupar les carteres d’Agricultura i Pesca i d’Economia i Hisenda en els Governs de Felipe González, durant la primera meitat dels anys 90. El 1999, va ser nomenat comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris. El seu mandat va coincidir amb la posada en marxa de l’euro i amb el reforç en la coordinació de les polítiques econòmiques a la UE.

Josep Piqué – Economista i empresari. Ex ministre de Assumptes Exteriors

  (Vilanova i la Geltrú, 1955). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i en Dret. Professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona en excedència, actualment és el president de Vueling i del Cercle d’Economia.  Ha ocupat diversos càrrecs d’importància en  el món empresarial, polític i institucional del país.Durant els governs del president Aznar (PP) va ser Ministre d’Indústria i Energia (1996-2000), Ministre Portaveu del Govern (1998-2000), Ministre d’Assumptes Exteriors (2000-2002) i Ministre de Ciència i Tecnologia (2002-2003). L’any 2003 va deixar les seves funcions com a ministre del Govern per tal de presentar-se oficialment com a candidat del Partit Popular a les eleccions autonòmiques catalanes i passa a presidir el PP de Catalunya, càrrec que desenvolupa fins l’any 2007 quan retorna a l’empresa privada.

 


 4.      De la Unió monetària a la governança econòmica

David Vegara – Subdirector-gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE)

(Barcelona, 1966). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1993 i 1995 va treballar com a vocal assessor al departament d’economia del gabinet de la Presidència, durant l’últim govern de Felipe González. Després del seu pas per l’Administració, torna a l’empresa privada, incorporant-se, al setembre de 1995 a l’empresa InterMoney, en la qual ha exercit els llocs de sotsdirector d’anàlisi, director general i president.

L’any 2003 torna a l’administració, primer com a secretari general del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i poc després, com a Secretari d’Estat d’Economia en el Ministeri d’Economia i Hisenda (2004-2009). Seguidament es va traslladar a Washington per treballar en el Fons Monetari Internacional com a Subdirector del Departament de l’Hemisferi Occidental. Actualment exerceix com a assessor del Fons Europeu de Rescat com a Subdirector gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE).

José Manuel González Páramo – Conseller executiu del BBVA. Exmembre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE) i professor visitant a l’IESE

  (Madrid, 1958). Catedràtic d’Economia per la Universidad Complutense de Madrid des de 1988, i doctor per la Universitat de Columbia de Nova York. Des de 1985 fins 1994 va ser Professor associat d’Economia, i després Director del Departament d’Hisenda Pública de la Complutense. Després de passar pel Ministeri d’Economia i Hisenda (1985-1987) va entrar al Banc d’Espanya l’any 1989 com assessor econòmic on hi va romandre fins l’any 1994, quan va formar part del Consell de Govern del Banc de l’Espanya i per después ser membre de la Comissió Ejecutiva (1998-2004). . Va ocupar ambdós càrrecs fins a 2004 any en el qual va entrar com a membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu. També ha exercit  funcions consultives i d’investigació al Banc Mundial a Washington DC (1984, 1989, 2000-2002), Banc Interamericà de Desenvolupament a Argentina (1998); Comissió Europea (1989, 1993); Acadèmia Europea de Ciències i Arts (des 2000); Observatoire de l’Epargne Européenne a París (2001); Centre d’Estudis d’Economia Pública de la Fundació BBVA (1991-1994); Fundació FIES-CECA (1987-1989); Institut d’Estudis Fiscals (1980-2004) .L’any 2003 va ser condecorat amb la Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X “el Savi”. Actualment es el Conseller executiu del BBVA.

5.      Ciutadania europea i legitimitat democràtica

Daniel Innerarity -Catedràtic de Filosofia Social i Política, investigador “Ikerbasque” a la Universidad del País Vasco i Director de l’Institut de Governança Democràtica ‘Globernance’.


(Bilbao, 1959). Catedràtic de Filosofia Social i Política, investigador “Ikerbasque” a la Universidad del País Vasco i Director de l’Institut de Governança Democràtica ‘Globernance’. Actualment és professor convidat de la London School of Economics. Ha estat professor convidat a diverses universitats europees i americanaes, recentement a la Universitat de la Sorbona i a l’Institut Europeu de Florencia. Doctor en Filosofia, va ampliar els seus estudis a Alemanya (com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt), Suïssa i Itàlia i ha estat membre del Consell d’Universitats. Pertany a l’Acadèmia Europea d’Arts i Ciències, amb seu a Salzburg i és col · laborador habitual d’opinió a El Correo i El País, així com de la revista Claves de razón práctica. Els seus últims llibres són: La transformación de la política (III Premi d’Assaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d’Assaig, 2003), La sociedad invisible (XXI Premi Espasa d’Assaig), El nuevo espacio público i El futuro y sus enemigos i La democracia del conocimiento. Ha rebut, entre atres, el Premio Nacional de Ensayo i el Premio Príncipe de Viana de la Cultura.

 

Gregorio Garzón – Càtedra Jean Monnet ad personam en “Estudis Jurídics de la Unió Europea” Catedràtic de Dret Internacional Públic de la UAB

 

 

(Reus, 1945). Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Doctor en Dret per la Universidad Autónoma de Madrid, és Catedràtic de Dret Internacional Públic des de 1982 (Càtedres de Granada i de la UAB) així com diplomat del Centre d’Estudis i Recerca de la Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. Docent universitari des de 1968 ha combinat aquesta activitat a l-Estat amb diferents c÷arrecs en organismes i institucions europees. Fou Conseller Jurídic Principal al Servei Jurídic de la Com issió Europea (Brussel·les, 1986 – 1993),  jurisconsult i director General del Servei Jurídic del Parlament Europeu ( Estrasburg/Brussel·les/Luxemburg, 1994-2006), Medalla d’honor del Parlament europeu i membre del Grup Català de Reflexió sobre el Futur d’Europa de la Generalitat de Catalunya (2009-2010). Actualment és membre del Consell Científic de la Fundació per el Dret continental (Paris) i Càtedra Jean Monnet ad personam a “Estudis Jurídics de la Unió Europea”.

 

6.     El paper d’Europa en el món. Política exterior, política de veïnatge i protecció de l’espai de llibertat.

José Ignacio Torreblanca – Director de la oficina a Madrid del European Council on Foreign Relations – Professor de Ciència Política (UNED)

  Professor Titular al Departament de Ciència Política i de l’Administració de la la Universitat Nacional d’Educació a Distància i Doctor Membre de l’Institut Juan March d’Estudis i Investigacions. Ha estat becari del Programa Fulbright Unió Europea-Estats Units, Professor a la George Washington University a Washington DC així com investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència. Actualment  és Investigador Principal i Director de l’Oficina a Madrid del Consell Europeu de Relacions Exteriors (European Council on Foreign Relations, ECFR). Des de juny de 2008 escriu tots els divendres una columna sobre relacions internacionals i política exterior al diari El País i escriu al bloc Cafè Steiner a elpais.com. És autor de diversos llibres i articles sobre el procés de presa de decisions a la Unió Europea; la política d’ampliació de la Unió; i la política europea d’Espanya. Entre ells destaquen: “The Reuniting of Europe: promises, Negotiations and compromises” (Asghate, 2001); “L’europeïtzació de la política exterior espanyola” (en Closa, ed. Istme 2001) i “Conseqüències de l’ampliació a l’Est per a Espanya : aspectes polítics i institucionals “(en Hay, FRIDE-Siddharta 2003). Ha publicat també a West European Politics, European Integration Online Papers, Papers d’Economia Espanyola, Foreign Policy en Espanyol, Politique Européenne, Política Exterior i a la Revista Espanyola de Ciència Política.

 

Eneko Landaburu – Institut Jacques Delors “Notre Europe”; Ex Director General d’Assumptes Exteriors de la Comissió Eurpea; Ex Ambaixador de la Unió Europea al Regne de Marroc

 (París,1948).  Va iniciar ben aviat la seva carrera política com a militant del PSOE al País Basc i com a parlamentari al Govern Basc, lany 1980.  L-any 1986 inicia una llarga trajectòria en institucions europees, com a director general de la política regional i de cohesió de la Comunitat Europea, primer, i com a director general de la Comissió responsable de l’ampliació (2000-2003) i Director General de la Comissió de Relacions Exteriors (2003-2009). Posteriorment fou designat ambaixador i Cap de la Delegació de la Unió Europea al Regne del Marroc. Actualment és membre del consell de lInstitut Jacques Delors “Notre Europe”, think tank fundat per Jacques Delors lany 1961.

 

Diàlegs-sessions de reflexió :

El Futur d’Europa

 Cicle Madrid a l’auditori CaixaForum


7.Cap a un nou Tractat? Actualitzant el somni europeu.

Antonio Vitorino President de Notre Europe. Ex Comissari de Justícia i Interior de la UE.

(Lisboa, 1957). Político portugués y abogado de profesión. Licenciado en Derecho y Ciencias Políticas por la Universidad de Lisboa, es miembro del Partido Socialista de Portugal. Accedió como diputado al Parlamento por primera vez en 1980 y posteriormente fue integrante de la administración colonial de Macao hasta la incorporación de ésta a China, en 1989. A su regreso a Portugal fue elegido miembro del Tribunal Constitucional, cargo que ejerció hasta el año 1994, cuando retorna a la actividad política. Diputado del Parlamento Europeo y presidente de la Comisión de Libertades Civiles y Asuntos Internos, primero, y Comisario de Justicia e Interior de la Unión Europea después, actualmente preside Notre Europe – Instituto Jacques Delors, el think tank europeísta creado por Jacques Delors en 1996.

Xavier Vidal Folch – Periodista , fundador i primer president (2011-2012) del Global Editors Network.

(Barcelona, 1952). Periodista y escritor. Fue director adjunto de El País y director de la edición de Cataluña dos veces no consecutivas. Anteriormente fue jefe de la sección de Economía. Ejerció como corresponsal en Bruselas entre 1994 y 2000. En 2008 fue elegido presidente del World Editors Forum y en el 2011, del Global Editores Network. También ha sido dos veces galardonado con los premios de información económica Ciudad de Barcelona y el Xardà de Dexeus, entre otros.

Iñigo Méndez de Vigo. Secretario de Estado para la Unión Europea

(Tetuan, 1956). Licenciado en Derecho (UCM, 1978) fue letrado de las Cortes Generales (1981) y  se dedicó a la docencia como profesor de Derecho Constitucional (UCM, 1981-1984) y de Derecho Comunitario (1989-1991). Titular de la cátedra Jean Monnet de Instituciones europeas del 1999 al 2004, año en que le nombraron Catedrático Jean Monnet ad honorem.

Como miembro del Partido Popular ha sido vocal del Comité Nacional de Conflictos y Disciplina del PP (1990-1993); vocal de la Junta Directiva Nacional del PP (desde 1992); y vocal de la Comisión Permanente del PP (1996-1999). Es diputado al Parlamento Europeo (desde 1992) y ha ejercido de vicepresidente de la Comisión de Asuntos Institucionales (1994-1996), de coordinador del PPE de la Comisión de Asuntos Institucionales desde 1996, y de Presidente de la Delegación del PE en la Convención que redactó la Carta de Derechos Fundamentales (1999-2000).  Autor de obras y artículos sobre temas europeos ha recibido el Premio Salvador de Madariaga de Periodismo (1999) y la Medalla de Oro de la Fundación del Mérito Europeo (2002).

 

8. Europa , somni o malson?

Felipe González -President del Grup de Reflexió sobre el Futur d’Europa de la UE (Comitè de Savis) – Expresident del Govern

(Sevilla, 1942), abogado y político socialista español, presidente del gobierno entre 1982 y 1996. Licenciado en Derecho por la Universidad de Sevilla (1966), ciudad donde trabajó algún tiempo como abogado laboralista. En 1964 ingresa en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) en la clandestinidad. En el congreso de Suresnes (Francia) de 1974 se consolida su liderazgo que le llevará a ocupar la secretaría general del partido y ser su candidato a las elecciones del 28 de octubre de 1982, fecha en la que obtuvo la mayoría absoluta con 202 escaños. Fue Presidente del Gobierno de España de 1982 hasta 1996, y protagoniza entre otros hechos relevantes, el ingreso de España en la OTAN y la CEE. Al perder las elecciones de 1996 abandona la Secretaría General del partido para formar parte del Comité Federal del PSOE y del Consejo de Política Internacional del mismo partido. Actualmente es el presidente del Grupo de Reflexión sobre el Futuro de Europa de la UE (Comité de Sabios).

Cristina Gallach – Cap de Relacions Públiques del Consell de la Unió Europea.

(Barcelona, 1960). Periodista de formación (UAB 1977-82) y Master en Relaciones Internacionales (Columbia University, 1984-86) fue redactora de El Periódico de Cataluña y corresponsal, primero en Moscú y luego en Bruselas, como responsable de la cobertura informativa de las Instituciones europeas. En su trayectoria profesional también sobresale el hecho de ser la asesora de comunicación y portavoz adjunta del Secretario General de la OTAN, Javier Solana, de 1996 a 1999, así como la portavoz y directora de comunicación de Javier Solana como Alto Representante de la Política Exterior y de Seguridad Común de la Unión Europea (PESC), de 1999 a 2009. Fue portavoz del gobierno español para la Presidencia Española del Consejo, en el primer semestre de 2010, antes de convertirse en Jefe de Relaciones Públicas del Consejo de la Unión Europea, cargo que actualmente desempeña. Residente en Bruselas, Gallach cuenta con una dilatada carrera profesional merecedora de reconocimiento internacional como lo certifica la distinción recibida en el año 2009 por el Financial Times, al ser considerada una de las 30 personalidades más influyentes de las instituciones europeas.

Xavier Vidal Folch – Periodista , fundador i primer president (2011-2012) del Global Editors Network.

(Barcelona, 1952). Periodista y escritor. Fue director adjunto de El País y director de la edición de Cataluña dos veces no consecutivas. Anteriormente fue jefe de la sección de Economía. Ejerció como corresponsal en Bruselas entre 1994 y 2000. En 2008 fue elegido presidente del World Editors Forum y en el 2011, del Global Editores Network. También ha sido dos veces galardonado con los premios de información económica Ciudad de Barcelona y el Xardà de Dexeus, entre otros.