Sinopsis

Diàlegs: El Futur d’Europa

-Cicle Barcelona a l’auditori CaixaForum-

Dilluns 30 de setembre
 

1. Un balanç de la Unió Europea: des del projecte constituent a la crisi del deute

  • Enrique Barón Crespo – Economista, advocat. Ex President del Parlament Europeu.
  • Antonio López-Istúriz White – Secretari General del Partit Popular Europeu (PPE) i membre del Parlament Europeu.

Europa es troba en una cruïlla. Molts dels elements i condicionants que van constituir el somni europeu semblen esfondrar-se en un moment de crisi econòmica. Els últims anys han estat els de la moneda única i els de l’ampliació de la Unió Europea als 28 Estats membres – amb la recent incorporació de Croàcia. Però també han estat uns anys marcats pel fracàs de la Constitució, i ara per la crisi que castiga amb força el sud d’Europa governada amb dificultats des dels instruments econòmics dels què la UE disposa. Hi ha definitivament instal·lada una sensació de debilitament del projecte europeu? Més Europa pot ser-ne la solució? Com plantejar-ho a unes poblacions atemorides per l’erosió del seu benestar? Pateix d’aluminosi el sistema econòmic de l’eurozona? És possible avançar en la integració de factors de política econòmica perdent o cedint més sobirania dels Estats? Quina és la resposta política a la situació actual? Balanços i preguntes obertes per a un diàleg sobre el present i el futur d’Europa.

 

Dilluns 7 d’octubre
 

2. Innovació i productivitat davant la sostenibilitat del model de benestar europeu

  • Guillermo de la Dehesa – President del Centre for Economic Policy Research CEPR de Londres
  • Octavi Quintana-Trias – Director de la European Research Area de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la UE

La crisi econòmica del darrer lustre i la reacció a la mateixa des de les institucions comunitàries i nacionals europees han obert la porta a la reforma del model social europeu i a la reforma de l’Estat del Benestar. El famós 7% de la població-25 del PIB mundial i 50% de la despesa social mundial – que representa Europa ens fan plantejar la necessitat de repensar el lloc d’Europa en el món. Com es pot mantenir l’Estat del Benestar? Quin és el paper de la innovació i la productivitat en aquesta situació? ¿L’Estratègia 2020 i les polítiques i directrius en marxa fan viable l’Europa social per a les generacions futures? Serà Europa capaç d’assolir un creixement inclusiu, sostenible i intel·ligent, per tal de trobar la manera de crear nous llocs de treball i d’oferir una orientació a les nostres societats? La inversió en R + D i en el talent europeu com a estratègia a llarg termini és realment una opció estratègica consolidada? D’això en parla el document ‘Europa 2020′ i sobre això intentarem dibuixar els escenaris possibles per a la sostenibilitat del model social europeu a partir dels reptes que hem de plantejar en la inversió en innovació i en la  millora de la nostra productivitat.

 
Dilluns 14 d’octubre
 

3. Reforma institucional. Cap a una nova Unió?

  • Pedro Solbes – President de la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE). Ex ministre y ex Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris
  • Josep Piqué – Economista i empresari. Ex ministre d’Assumptes Exteriors

La necessitat de recompondre les institucions europees per avançar cap a un projecte comú que avui pateix certa incapacitat orgànica, obre múltiples interrogants. Les eleccions al Parlament Europeu l’any 2014, poden ser dipositàries de vots d’impuls cap a una nova Unió Europea, o bé de notòria desafecció ciutadana que aprofundeixi en les dificultats existents per a desenvolupar un paper institucional més actiu i rellevant. Quina arquitectura institucional s’ha heretat i quina volem?  Quina de les dues és més realista per a encarar un futur proper? Com es poden delimitar les competències entre la Unió Europea i els Estats? Quin paper es reserva al Parlament Europeu? Com apropar ‘Brussel·les’ als ciutadans i ciutadanes dels Estats europeus? ¿S’ha d’avançar cap a la unió política amb un procés constituent de reforma dels Tractats? La Unió ha d’impulsar un Nou Contracte Social Europeu? Preguntes que mereixen reflexió compartida i contrast ideològic com el que ens ofereixen els dialoguistes d’avui.

 

Dilluns 21 d’octubre
 

4. De la Unió monetària a la governança econòmica

  • David Vegara – Subdirector-gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE)
  • José Manuel González Páramo – Conseller executiu del BBVA. Exmembre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu (BCE) i professor visitant a l’IESE

La unió monetària i la constitució de la zona euro van significar un canvi de paradigma en les polítiques monetàries dels estats. Més d’una dècada després s’han observat importants disfuncions i encerts, però en sobresurt la inexistència d’una unió bancària i fiscal, fet que ha comportat en part les serioses dificultats financeres de molts dels seus estats membres arran de la crisi econòmica del 2008. En el context actual, la importància del Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat com un element de l’estratègia global d’enfortiment de la Unió Econòmica i Monetària suposa en gran mesura que la concessió d’assistència financera estigui condicionada a la supervisió econòmica i pressupostària dels Estats membres que pateixen dificultats greus pel que fa a la seva estabilitat financera. A resultes d’això ¿en els anys vinents caldria donar passos definitius per a la unió bancària, la unió fiscal i la unió econòmica, superant el deficient disseny de la Unió Econòmica i Monetària, que està avui limitada a la possessió d’una moneda comuna en 17 països? Si la unió bancària és un pas fonamental per a la unió econòmica: cal completar tan aviat com sigui possible un fons comú de garantia de dipòsits i la supervisió de totes les entitats sota el control del BCE, incloent-hi un mecanisme de liquidació únic,? Com, quan, i amb quins elements de gestió, de control i de govern? On ha de quedar l’autonomia en la governança econòmica dels estats de l’eurozona? Quines desigualtats hi ha i quins efectes positius tindran les mesures adoptades per Basilea III el 2010 i que entren en vigor en aquest 2013? ¿Fins a quin punt les polítiques impulsades per les institucions financeres internacionals han contribuït i estan contribuint a fer front a la crisi actual? Aquestes i altres preguntes centraran aquest diàleg sobre la unió monetària i la governança econòmica.

 
Dilluns 28 d’octubre
 

5. Ciutadania europea i legitimitat democràtica

  • Daniel Innerarity – Catedràtic de filosofia política i social a la UPV. Director del Instituto de Gobernanza Democrática
  • Gregorio Garzón – Càtedra Jean Monnet ad personam en “Estudis Jurídics de la Unió Europea” Catedràtic de Dret Internacional Públic de la UAB

A l’any 2013 la Unió Europea és una unió d’estats que dista molt encara de compartir elements d’unió política com el que podria representar un estat federal. No arriba a tenir naturalesa estatal i no té, per tant, alguns dels elements que són inherents a aquesta última forma d’organització política. En aquest context, podem parlar de l’existència d’un poble europeu? Quins són els elements comuns entre els pobles d’Europa? Quin és el sentiment de pertinença a aquesta comunitat? El pas de població a comunitat que comparteix valors, cultura,…és possible en el context actual? En quin tram del recorregut ens trobem?

Davant d’aquesta circumstància, quina és la legitimitat democràtica de les institucions de la UE? Quin és el grau d’empatia amb les institucions europees i quins són els elements de legitimitat, autoritat i poder que compartim? Amb quins resultats? És possible configurar un nou concepte de ciutadania europea que integri i harmonitzi totes les característiques de la realitat política i sociocultural de l’actual Unió Europea? Què significa ser ciutadà europeu, quines implicacions legals, de drets i deures comporta? La ciutadania europea va lligada a la nacionalitat d’origen? Com  d’inclusiu o d’exclusiu n’és el concepte?

 
Dilluns 4 novembre
 

6. El paper d’Europa en el món. Política exterior, política de veïnatge i protecció de l’espai de llibertat.

  • José Ignacio Torreblanca – Director de la oficina a Madrid del European Council on Foreign Relations – Professor de Ciència Política (UNED)
  • Eneko Landaburu – Institut Jacques Delors “Notre Europe”; Ex Director General d’Assumptes Exteriors de la Comissió Eurpea; Ex Ambaixador de la Unió Europea al Regne de Marroc

La política exterior i de seguretat de la UE encara és lluny de representar l’única veu d’Europa al món. Al contrari, els missatges i decisions polítiques dels diferents Estats membres són sovint múltiples, fractals i fins i tot contradictoris per les diferents prioritats i influències històriques dels mateixos. Quina veu és necessària tenir davant el món? És possible aquesta veu única? Quina orientació és presumible que tingui aquesta veu en el futur proper?

La UE ha de prendre mesures eficaces per garantir la seguretat i la protecció dels seus Estats membres, i col·laborar de manera constructiva amb les regions situades a l’altre costat de les seves fronteres: els Balcans, el nord d’Àfrica, el Caucas i l’Orient Pròxim. Però també ha de protegir els seus interessos militars i estratègics cooperant amb els seus aliats, desenvolupant una autèntica política europea de seguretat i defensa.

Així mateix, la lluita contra el terrorisme i la delinqüència organitzada exigeix ​​que les forces de seguretat de tots els països de la UE cooperin estretament. Fer de la UE un “espai de llibertat, seguretat i justícia”, en què tots els ciutadans estiguin igualment protegits per la llei i tinguin les mateixes possibilitats d’accés a la justícia és un repte que requereix d’aquesta intensa cooperació entre els governs nacionals . Quins són ara els reptes en aquest àmbit? Quina política de veïnatge i per a quines finalitats? Què aporta Europa al món i què espera el món d’Europa?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>