Dialoguistes

Diàleg 1. Projeccions cap al món. La incorporació a l’economia global, interessos i estratègies regionals i sectorials.

Dialoguen

Francisco Pérez Garcia. Catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. Els seus camps d’especialització són el creixement econòmic i la integració internacional, la competitivitat, l’economia regional, l’economia de l’educació i l’economia financera (banca i finances públiques). Ha publicat quaranta llibres en col.laboració i més de cent tretze articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals. Ha dirigit nou tesis doctorals i és conferenciant habitual en nombroses institucions i visitat més de cinquanta universitats i centres de recerca d’Espanya, Europa i els Estats Units. En l’actualitat és investigador principal del projecte del Pla Nacional d’Investigació “Creixement i desenvolupament en economies en procés de globalització” (ECO2008-03813) i d’un grup d’excel·lència investigadora (Prometeo) de la Generalitat Valenciana.

Luis de Guindos Jurado. (Madrid, 1960). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per CUNEF. Premi extraordinari de fi de carrera de la Universidad Complutense de Madrid. Tècnic comercial i Economista de l’Estat. Experiència al sector públic. A les AAPP entre 1996 i 2004 ha estat Director General de política econòmica i defensa de la competència, Secretari General de Política Econòmica i Secretari d’Estat d’Economia. Experiència al sector privat. Ha estat Soci-Conseller d’AB Asesores President per Espanya i Portugal a Lehman Brothers y de Nomura Securities, i Responsable de Serveis Financers a PricewaterhouseCoopers. Membre del Consell d’Administració d’Endesa. Actualment és Director del Centro del Sector Financiero de PwC e IE Business School.

Diàleg 2. Espais comunicacionals. Estancaments i estratègies de tensió.

Dialoguen

Joan Manuel Tresserras i Gaju. (Rubí, 1955). És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, especialitzat en Història de la Comunicació, l’anàlisi de la Societat de la informació, i l’estudi de les Indústries Culturals i la cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans. Va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d’Entesa, presidit per José Montilla.

José Antonio Zarzalejos Nieto. (Bilbao, 1954). Llicenciat en Dret per la Universitat de Deusto i periodista, va ser lletrat de la Diputació Foral de Biscaia per oposició (va ingressar el 1978), simultanejant la carerera jurídica amb el periodisme d’opinió a La Gaceta del Norte i després a El Correo. El 1989 va escriure el llibre “País Vasco , crónicas de un analista político”. Ha ocupat llocs de diferent responsabilitat tant en el Grupo Correo, primer, com a Vocento, després, on va ser secretari general (2004-2005). Va ser director del diari ABC en dues èpoques: del 1999 al 2004 i de desembre de 2005 a febrer de 2008. Del 2008 al 2009 va formar part de la Consultoria de Comunicació LLORENTE & CUENCA com a vicepresident executiu, primer, i com a director general, després. És col.laborador del diari digital El Confidencial, La Vanguardia, Cadena SER i Radio Nacional de España.

Diàleg 3. Economia: interdependències, fiscalitat i Estat del Benestar

Dialoguen

Emilio Ontiveros Baeza. (Ciudad Real, 1948).  Doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid des de 1985, de la qual ha estat vicerector durant quatre anys. Fundador i president de Analistas Financieros Internacionales. És autor i coautor de diversos llibres i ha publicat nombrosos articles sobre economia i finances internacionals. Entre els seus llibres es poden destacar: “La internacionalització de la Banca: el cas espanyol”; “Introducció al sistema financer espanyol”; i “L’economia a la xarxa”, entre altres. Actualment, és president de la ponència sobre convergència amb la UE a la societat de la informació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. També és director de la revista “Economistas”, de l’ “Anuario de Economía y Finanzas” de El País, diari del qual és membre del consell editorial.

Guillem López Casasnovas. (Ciutadella, 1955). Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i conseller del Banc d’Espanya. Fou fundador i director (1996-2006) del Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF). Es codirector del Master de Gestió Pública (UPF-UAB-EAP) i del Global Health Leadership Forum en programa conjunt RES-UPF i la Barcelona Graduate School of Economics amb la Univ de Berkeley. L’any 2000 va rebre el premi de la Societat Catalana d’Economia per la seva recerca sobre el Dèficit Fiscal de Catalunya amb l’Estat, i el 2001 el Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia per la publicació ‘La sanitat catalana i els seus referents en països desenvolupats’. El 2007 el Govern de les Illes Balears li atorgà el Premi Ramon Llull, i Obra Cultural Balear el Premi 2010 JM Llompart de ciutadania.Des del 2007 és President de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (IHEA) i recentment ha estat nomenat membre de la Comissió de la OMS per a l’Estudi de les Desigualtats en Salut.Autor o coautor de més de 30 llibres així com a prop d’un centenar d’articles, és membre dell consell de nomeroses publicacions científiques.

Diàleg 4. Nodes i xarxes. Infraestructures i capitals.

Dialoguen

Joan Romero González (Albacete, 1953). Catedràtic de Geografia Humana i fins al gener de 2008 Director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local a la Universitat de València. És professor en aquesta Universitat i ha estat també Visiting Scholar a la School of Geography a la Universitat de Leeds. Durant els últims deu anys ha centrat la seva activitat docent i investigadora en el camp de la Geografia Política, Polítiques Públiques, Estructura de l’Estat i noves formes de Governança territorial a Espanya ia Europa. També ha dedicat atenció a l’edició de textos universitaris com Geografia Humana. Processos riscos i incerteses en un món globalitzat (2004) (2007 segona edició) i Les Altres Geografies (2006), aquest últim al costat del professor Joan Nogué. Entre altres projectes ha participat en qualitat d’expert en el procés d’elaboració i discussió de l’Estratègia Territorial de Navarra, Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i Estratègia Territorial de Castella-la Manxa. Ha estat també director general d’Universitats de la Generalitat Valenciana (1983), secretari general tècnic del Ministeri d’Educació i Ciència entre 1985 i 1987 i conseller d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre 1993 i 1995.Actualmente és membre de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea a la Universitat de València, i de l’Observatori Model d’Estat i Cohesió Social de la Fundació 1r de Maig. Des de 2006 és Director de la Col.lecció Desenvolupament Territorial de Publicacions de la Universitat de València.

Josefina Cruz Villalón (Huelva, 1949). Catedràtica de Geografia Humana a la Universitat de Sevilla, ha ocupat durant aquesta mateixa legislatura la Secretaria d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment (2008-2009). Durant l’anterior legislatura va ocupar la Secretaria General d’Infraestructures del Ministeri de Foment (2005-2009) i, prèviament, va exercir la Direcció General de Planificació en la mateixa cartera (2004-2005). Cruz Villalón també ha ocupat diverses responsabilitats en la pròpia Conselleria d’Obres Públiques i Transports, on va ser secretària general d’Ordenació del Territori i Urbanisme (2003-2004), càrrec al qual va accedir des de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (1995 – 2003). Durant aquesta etapa es va forjar l’elaboració de la Llei d’Ordenació Urbanística d’Andalusia (2002).

Diàleg 5. Nacions i nacionalismes a l’Espanya contemporània

Dialoguen

Juan Pablo Fusi Aizpur ua (San Sebastián, 1945). Historiador espanyol, centrat fonamentalment en la història d’Espanya contempor à nia i, especialment, sobre el País Basc i els nacionalismes. Catedràtic d’Història a la Universitat Complutens e de Madrid, on té la Càtedra d’Història Contemporània des de 1988, ha dedicat gran part de la seva vida a desenvolupar la seva vocació docent en les principals universitats espanyoles i anglosaxones. Entre la seva extensa activitat cultural cal destacar que va ser Director de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 1986 i 1990, i director acadèmic de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset i de la Fundació José Ortega i Gasset entre 2001 i 2006, on encara continua com a membre del patronat i professor emèrit.

Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945). Catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ja fa quaranta anys que fa classes, investiga i dirigeix tesis. La història del catalanisme polític ha estat l’eix de la seva recerca, que s’ha anat centrant en la figura de Francesc Cambó, sobre el qual ha publicat «L’últim Cambó (1936-1947)» (Eumo, 1996) i «Francesc Cambó: entre la monarquia i la República (1930-1932) »(Base, 2007). Ha col·laborat en la «Història de Catalunya» dirigida per Pierre Vilar, amb els volums dedicats al franquisme i la transició (amb Joan B. Culla) i al període autonòmic (amb Jordi Maluquer de Motes), i ha dirigit l’obra col·lectiva «Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans», publicada per Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de les dues comissions d’experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per resoldre el contenciós de la documentació catalana dipositada a l’Arxiu de Salamanca i presideix el consell assessor del Memorial Democràtic de Catalunya.

Diàleg 6. La textura social de les identitats. Les noves realitats sociodemogràfiques i el seu impacte

Dialoguen

Joaquín Arango Vila-Belda. Catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Director del Centre d’Estudis sobre Migracions i Ciutadania, i del Programa de Doctorat en Migracions Internacionals, a l’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset. Actualment, és el president del Fòrum per la Integració Social dels Immigrants. Les seves principals línies d’investigació inclouen les teories sobre les migracions internacionals, les polítiques d’immigració i integració, la immigració irregular, les relacions entre immigració i mercat de treball, la immigració a l’Europa del Sud, els processos demogràfics contemporanis i les relacions entre població i desenvolupament. És autor d’un centenar de publicacions, la més recent “The Difficulties of managing labour migration: Spain’s experience in the European context”, Nowotny, I., Mooslechner, P., Ritzberger-Grünwald, D. (eds) (2009) Anteriorment ha estat president del Centre d’Investigacions Sociològiques (1991-1996); President del Centre Europeu d’Investigació i Documentació en Ciències Socials (Vienna Centre) (1992-1994); Sotssecretari d’Educació i Ciència i Secretari General d’Educació (1982-1988), vicerector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1989-1991) i Director del Departament de Sociologia II.

Francisco Javier Elzo Imaz. (Beasain, 1942). Llicenciat en Sociologia i en Ciències Morals i Religioses per la Universitat de Lovaina (1972) i doctor en Sociologia (1986) per la Universitat de Deusto. Professor de la Universitat de Deusto des de 1976, a partir del 1991 com a catedràtic de sociologia, en l’actualitat és catedràtic emèrit de la dita Universitat. Durant aquest període docent, ha exercit el càrrec de degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, d’aquesta Universitat, així com el de director de l’Escola Universitària de Treball Social de Donostia-Sant Sebastià. Investigador infatigable, i de gran prestigi internacional, la seva tasca investigadora s’ha centrat en camps diversos com els “Sistemes de Valors i de la Religió”, “Sociologia de la Joventut”, “Sociologia de la família”, “Sociologia de la drogoaddicció” , Etc. Profund humanista i defensor dels drets humans, ha estat reconegut en nombroses ocasions per la seva brillantor acadèmica, així com per la seva tasca de pedagogia social, en l’àmbit universitari, i divulgativa, a través de les seves publicacions, llibres i intervencions en els mitjans de comunicació.

Diàleg 7. Europa destí comú. Quina Espanya, quina Europa?

Dialoguen

Joan Majó Cruzate (Mataró, 1939). Empresari i polític, doctor en Enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser Ministre d’Indústria i Energia durant la II Legislatura d’Espanya i Diputat al Congrés per la província de Barcelona. Alcalde de Mataró després de les eleccions municipals de 1979, amb l’arribada al poder el 1982 del PSOE va ser nomenat Ministre d’Indústria i Energia. Va abandonar el govern el 1986, dirigint la seva activitat cap a l’empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva tasca en l’àmbit empresarial, ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del Information Society Forum de Brussel, de l’European Institute for Media de Düsseldorf i President del Comitè d’Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament i el Consell de la Unió Europea. Ha estat també director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Enrique Barón Crespo (Madrid, 1944). Economista, advocat i polític espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, en Administració d’Empreses per ICADE i per l’Escola Superior de Ciències Econòmiques i Empresarials de París. Va passar al Partit Socialista Obrer Espanyol després de la dissolució de Convergència Socialista a la primavera de 1977. Aquest any va ser elegit diputat en la Legislatura Constituent per la província de Madrid. Designat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions durant el primer govern de Felipe González, des de 1982 a 1985. Ha ocupat diversos llocs de responsabilitat, i fou membre del Congrés dels Diputats en la Legislatura Constituent (1977-1978) i del Parlament Europeu (1986-2008), exercint en aquesta segona Cambra les funcions de vicepresident (1987-1989), President (1989-1992), President de la Comissió d’Afers Exteriors (1992-1995), President del Grup Socialista (1999-2004) i President de la Comissió de Comerç Internacional (2004-2006). També va representar al Parlament Europeu a la Conferència Intergovernamental del Tractat de Lisboa. És president de la International Yehudi Menuhin Foundation i de l’European Foundation for the Information Society. És professor convidat de les universitats de la Sorbona i Sciences (París), Verona, Bergamo i ESSEC (Itàlia), Boston, Harvard, Miami i Colorado (EUA), Lausanne (Suïssa) i Guadalajara (Mèxic). Ha estat Catedràtic Jean Monnet ad personam de la Universitat de Castella-la Manxa.

 

Diàleg 8. La qualitat democràtica a Espanya

Dialoguen

Daniel Innerarity (Bilbao, 1959). Actualment és catedràtic de filosofia social i política a la Universitat del País Basc. Antic becari de la Fundació Alexander von Humboldt. Els seus últims llibres són Ètica de l’hospitalitat, la transformació de la política (III Premi d’Assaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d’Assaig 2003), La societat invisible (XXI Premi Espasa d’Assaig), El nou espai públic i El futur i els seus enemics. Ha rebut també el Premi d’Humanitats, Cultura, Art i Ciències Socials de la Societat d’Estudis Bascos / Eusko Ikaskuntza el 2008. És col·laborador habitual d’opinió als diaris El País i El Correo / Diario Vasco, així com de la revista Claves de razón práctica. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts amb seu a Salzburg.

José Maria Lassalle Ruíz. (Santander, 1966) Doctor en Dret per la Universitat de Cantabria i professor d’Història de les Idees i de les Institucions a la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid. Diputat del Partido Popular per Cantabria durant la VIII i IX legislatures i secretari de Estudis del Comitè Executiu Nacional del Partit Popular. Actualment és el vocal suplent de la Diputació Permanent, portaveu de la Comissió de Cultura, vocal de la Comissió de Ciència i Innovació, i membre titular de la Delegació espanyola a la Assemblea de la Unió Interparlamentaria (UIP).

Diàleg 9. Llengües i cultures hispàniques

Dialoguen

Salvador Giner. (Barcelona, 1934). Sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2005. Doctor per la Universitat de Chicago i amb estudis de postgrau a la Universitat de Colònia. L’any 1989 va obtenir la càtedra de Sociologia per la Universitat de Barcelona (1989-2004).La seva activitat docent l’ha desenvolupat en diferents països. Va ser cap de departament i catedràtic a la Universitat de Cambridge (King’s College), Reading, Lancaster i West London (Brunel) entre 1965 i 1989. Professor visitant a les Universitats de Roma, Autònoma de Mèxic, Puerto Rico, Costa Rica, Buenos Aires, Autònoma de Barcelona. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1995) ha estat cofundador i president de l`Associació Catalana de Sociologia (1979), filial de l’IEC. Cofundador de l’Associació Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secció de Ciències Socials de la Universitat Catalana d’Estiu (1969-1975). Director i fundador de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (CSIC). Director de la Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona (2004) i del darrer informe de la recerca en ciències socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacció o assessor (en diversos períodes) de diverses revistes internacionals de ciència social. La Generalitat de Catalunya li va atorgar l’any 1995 la Creu de Sant Jordi.

Juan Luis Cebrián Echarri. (Madrid, 1944). Periodista, escriptor i acadèmic (des de 1997). Va cursar estudis d’Humanitats a la Universidad Complutense de Madrid i es va graduar a l’Escola Oficial de Periodisme d’Espanya el 1963, la qual cosa el converteix, amb només 19 anys, en un dels graduats en periodisme més joves de la història. Juan Luis Cebrián va ser director-fundador del diari El País, que va dirigir des de 1976 fins a novembre de 1988. De 1986 a 1988 va exercir el lloc de president de l’Institut Internacional de Premsa (IPI). El novembre de 1988 va deixar la direcció del diari per fer-se càrrec de la seva empresa. Actualment, Juan Luis Cebrián és conseller delegat de PRISA i president de la Comissió Executiva del Consell, vicepresident de PRISA TV i president de El País, diari del què en fou director-fundador prop de 14 anys.

Diàleg 10. La Constitució espanyola 30 anys després. Un balanç.

Dialoguen

Miquel Roca i Junyent: (Cauderan,França, 1940). Pol ític i advocat que l’any 1974 va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i fou membre de la ponència encarregada de redactar l’esborrany de la Constitució de 1978 i del grup d’estudi de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’any 1984 va fundar el Partit Reformista Democràtic (PRD), un projecte liberal per tot l’Estat que no va trobar resposta satisfactòria en l’electorat. Des de 1995 fins a 1999 va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona i al 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.Actualment es dedica a l’assessoria jurídica a través del seu despatx Roca Junyent, que va fundar el 1996, i és el President d’Honor d’Alumni UB, l’agència de la Universitat de Barcelona destinada als seus antics alumnes.

Gabriel Elorriaga Pisarik. (Madrid, 1962). Polític espanyol, membre del Partit Popular d’Espanya. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, després de finalitzar els seus estudis va aprovar oposicions al cos d’inspectors financers i tributaris de l’Estat. A més ha exercit com a professor d’Economia Aplicada a la Universitat Complutense i Vocal Assessor de l’Institut d’Estudis Fiscals. Després de la victòria electoral del Partit Popular, és nomenat el maig de 1996 Sotsdirector del Gabinet de la Presidència del Govern, formant part per tant de l’equip de col·laboradors més pròxims a José María Aznar. El 2000 va ser nomenat Secretari d’Estat d’Organització Territorial de l’Estat en el Ministeri d’Administracions Públiques, càrrec que va exercir durant tota la VII Legislatura d’Espanya. En les Eleccions Generals de 2004 va obtenir un escó per Madrid al Congrés dels Diputats en les llistes del Partit Popular, que va tornar a aconseguir el 2008.