Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Publicacions

« índex

Col·lecció: Beca de Recerca Ernest Lluch

En el marc del conveni signat per Pagès Editors i Fundació Ernest Lluch, tots els treballs d'investigació premiats amb la Beca Anual de Recerca Ernest Lluch, es publicaran en català i castellà.
LA CONFERÈNCIA DELS TRES COMUNS (1697-1714). UNA INSTITUCIÓ DECISIVA EN LA POLÍTICA CATALANA

LA CONFERÈNCIA DELS TRES COMUNS (1697-1714). UNA INSTITUCIÓ DECISIVA EN LA POLÍTICA CATALANA

Autor: Eduard Martí Fraga
Editor: Pagès (català) Milenio (castellano)
ISBN: 978-84-9779-714-6 //
Any de publicació: 2008
L’any 1690, parlant de les conferències que tenien els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: “No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan a la paz y público sosiego de la provinçia, y al servicio de vuestra Magestad”. Anys més tard, el 1706, el marquès de Gironella es referia a la Conferència com una Junta “perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana”. Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures per part de les autoritats reials? La veritat és que, com recordava Núria Sales, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes “ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període”. El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la Guerra de Successió. El seu ferm posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya va ser el millor antídot contra les dèries absolutistes de Felip V i Carles III, l’arxiduc. L’èxit que tingueren s’explica, però, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per presència al seu si d’un grup dirigent d’ampli abast social, que incloïa també a importants membres de l’elit mercantil.
Aquesta publicació és el resultat de la recerca elaborada per Eduard Martí, guanyador de la III Beca de Recerca Enest Lluch(2006).