Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Publicacions

« índex

Col·lecció: Beca de Recerca Ernest Lluch

En el marc del conveni signat per Pagès Editors i Fundació Ernest Lluch, tots els treballs d'investigació premiats amb la Beca Anual de Recerca Ernest Lluch, es publicaran en català i castellà.
CobertaLlibreAntoniS..jpg

Els diputats de l’antiga Corona d’Aragó a les Corts de Cadis (1808-1812)

 Pròleg de Lluís Roura Aulinas

Autor: Antoni Sánchez i Carcelén
Editor: Pagès
ISBN: 978-84-9975-563-2
Any de publicació: 2014
Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l’antiga Corona d’Aragó –catalans, valencians, aragonesos i balears– al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d’Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d’impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. La carta magna doceañista instaurava una nova realitat jurídica que garantia els drets polítics, econòmics i socials genuïns del liberalisme. Els antics súbdits i vassalls esdevenien individus d’una societat moderna basada en les llibertats ciutadanes. Davant la fallida de l’Estat absolutista i, per tant, del model borbònic espanyol imposat arreu mitjançant els Decrets de Nova Planta, la profusa i significativa participació, aportació i influència dels parlamentaris catalans, valencians, aragonesos i balears a les Corts gaditanes fou cabdal per poder imposar un projecte rupturista destinat a construir un nou Estat poderós, modern i descentralitzat, ja que les Diputacions provincials i els Ajuntaments permeteren recuperar l’autonomia a l’àmbit local derogada per Felip V. La història i la tradició constitucional, foral i pactista de la Corona d’Aragó –fur de Sobrarb, Diputació del General, Tribunal de Greuges, Justícia Major d’Aragó, Habeas Corpus aragonès, sistema de cuenta y razón…– serví d’inspiració i legitimació del canvi revolucionari de les estructures d’estat i de la dinàmica social.