Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Publicacions

« índex

Col·lecció: Beca de Recerca Ernest Lluch

En el marc del conveni signat per Pagès Editors i Fundació Ernest Lluch, tots els treballs d'investigació premiats amb la Beca Anual de Recerca Ernest Lluch, es publicaran en català i castellà.
Cobertaweb0.jpg

Cataluña en la era de las navegaciones

          La participación catalana en la primera economía atlánica.
          (C.1470-1540)

Autor: Iván Armenteros Martínez
Editor: Milenio
Any de publicació: 2012
Aquesta obra s'ha acabat d'editar el desembre de 2012 i forma part de la col·lecció de Pagès Editors/Editorial Milenio, dedicada a la Beca de Recerca Ernest Lluch.
La imatge que ha arribat fins als nostres dies del principat de Catalunya en el context polític i econòmic de la primera modernitat, marcada per l'articulació del comerç euroafricà i el descobriment del Nou Món, és la d'un territori decadent. Certament, la lectura que la historiografia romàntica va fer de les conseqüències de la guerra civil catalana de 1462-1472 i de la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó, el 1479, va relegar al principat a un lloc secundari davant un nou context que augurava un incipient capitalisme. En aquest sentit, tot i els abundants testimonis documentals que es conserven als arxius catalans, valencians, andalusos i canaris, les postures comunament acceptades van anar construint un consens mitificat per una determinada interpretació dels fets històrics que condemnava a la iniciativa catalana al gran comerç marítim, especialment en l'àmbit atlàntic, a la més estricta marginalitat. Aquest llibre pretén arraconar, definitivament, la idea que la classe mercantil catalana no va participar en els nous corrents comercials ni a la primera colonització del Nou Món. Per contra, demostra fins a quin punt els homes de negocis catalans es van assentar a la baixa Andalusia i Canàries on, tot i no ser nombrosos, van destacar per l'habilitat amb la qual es van moure en aquell nou espai de negociació, i de quina manera van aprofitar les aliances que entrelligaren en les xarxes mercantils i polítiques andaluses i canàries per creuar l'oceà cap a Amèrica, un Nou Món al qual van arribar moguts no només per motius estrictament comercials sinó, també, per l'esperit d'exploració i conquesta i per la possibilitat de participar en l'organització de la primera economia americana.