Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

13 línies

« índex

Els vuit diàlegs sobre Radicalismes:Societats amenaçades? novetat editorial d'aquest estiu

 

  S'acaba de publicar el llibre resultant del Cicle de Diàlegs 2016, que van tenir lloc als CaixaForum de Barcelona els mesos d'octubre i novembre passats. Es tracta d'un nou llibre editat per Milenio i que al llarg de 190 pàgines permet copsar l'essència dels diàlegs d'un cicle que, mig any després de la seva edició, manté tota la seva vigència i actualitat.
  • cobertaDialegs.jpg
Aquesta publicació, en breu a la venda a les llibreries, exposa en ordre cronològic els diàlegs realitzats, mantenint així una nítida correspondència amb el disseny del projecte que es va concebre com un viatge d'anada i tornada a diferents nivells entre els reptes que plantegen la violència, la seguretat i la llibertat per ales societats democràtiques d'avui.

El llibre arrenca amb un diàleg que actua com a marc introductori i que vam titular Els ciutadans davant les amenaces globals en democràcia. Comptem amb la complementarietat de sabers del catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc i professor visitant a la Universitat de Georgetown, Daniel Innerarity, i la visió multidisciplinar de Jesús Núñez Villaverde, codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH ), economista i militar retirat. En el mateix reflexionen sobre què respostes donar a aquest context i com poden provocar frustració, resignació o por i poden acabar deteriorant molt els estàndards acceptables de qualitat de la democràcia. Quines són aquestes amenaces globals reals? Quines són les debilitats dels mecanismes de deliberació democràtica?

El segon diàleg es va dedicar a Els radicalismes polítics i populismes a Europa, amb la presència d'un autodefinit populista en positiu, Íñigo Errejón, Doctor en Ciències Polítiques, diputat i secretari de Política, Àrea d'Estratègia i Campanya de Podem, i el coneixement acadèmic d'Ignacio Sánchez-Cuenca, director d'Investigació de l'Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials (IC3JM), professor titular de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Sociologia. Van entrar a valorar la seva gènesi i raó de ser, les causes que els expliquen i la definició del que és avui el radicalisme, en un horitzó europeu i espanyol.

En tercer lloc es va abordar un dels elements clau que és conèixer La lògica i evolució de les radicalitzacions violentes a Europa amb Farhad Khosrokhavar, director d'Estudis a L'École des Hautes Études en Sciences Socials i director del Centre d'Analyse et d ' Intervention Sociologiques (CADIS, EHESS-CNRS), i Rafael Poch-de-Feliu, corresponsal de La Vanguardia a París i excorresponsal a Berlín, Europa de l'Est i Rússia. Tots dos van entrar a analitzar l'actual violència i amenaça gihadista, l'evolució dels diferents tipus de gihadisme a Europa i la comprensió i sociologia del fenomen.

La detecció, control i actuació sobre individus radicalitzats és un altre dels elements clau per a la seguretat de la població. La manera d'actuar i les reflexions sobre com dur a terme processos de desradicalización, o projectes i polítiques per a la prevenció de radicalització de determinats individus, va ser objecte d'un diàleg i ho és del quart capítol del llibre sota el títol L'experiència en la detecció , control i actuació davant el terrorisme i en els processos de radicalització violenta. Va comptar amb la visió experta de l'inspector Lluís Paradell, cap de l'Àrea Central d'Anàlisi dels Mossos d'Esquadra, i amb la visió més política d'Anna Terrón, representant especial i portaveu de la Unió per la Mediterrània (2013-2015), exsecretària d'Estat d'Immigració i Emigració i actual presidenta de Instrategies.

En un interessant ball de parelles, el cinquè capítol aprofundeix sobre Els radicalismes polítics a Europa de nou amb Íñigo Errejón però en aquesta ocasió amb el filòsof Daniel Innerarity. Van parlar dels motius pels quals Europa ha experimentat un creixement de moviments xenòfobs i d'extrema dreta, i de la utopia populista que s'ha fet evident amb la seva presència en els parlaments democràtics europeus i en el mateix Parlament europeu.

El sisè capítol exposa el diàleg entre Carola García-Calvo, investigadora del programa de terrorisme global del Reial Institut Elcano, i Dolores Delgado, fiscal coordinadora contra el terrorisme gihadista a l'Audiència Nacional i fiscal coordinadora de terrorisme internacional des de 2007. Sota el títol Claus per a la lluita contra la radicalització violenta i el terrorisme van analitzar la sociologia del fenomen i el paper de les institucions que lluiten contra el mateix, en un intercanvi teoricopràctic que reflecteix la necessitat de la interdisciplinarietat en els actors que actuen en aquest camp.

Finalment el llibre conclou amb un capítol que integra l'edició dels dos diàlegs que van tancar el cicle tant a Saragossa com a Barcelona, ​​en els quals es va analitzar la resposta i la gestió político-institucional als radicalismes i al terrorisme per part d'Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident del Govern (2010-2011), Ministre de l'Interior (2006-2011), Presidència (1993-1996) i Educació i Ciència (1992-1993), i Francisco Fonseca, director general adjunt de la Direcció general de Justícia i consumidors de la Unió Europea. Tots dos van analitzar la gestió polític-institucional del terrorisme i la violència global, així com la necessitat d'una major coordinació entre els serveis d'intel·ligència i seguretat europeus. Però també van tractar sobre l'eficient coordinació política per fer-la possible i garantir la seva eficàcia, i la rellevant acumulació d'experiència a Espanya i Europa sobre aquest tema.

Si l'any anterior vam manifestar estar realment satisfets i agraïts a tots els que van possibilitar el projecte Diàlegs de la Fundació Ernest Lluch, en la present ocasió creiem haver contribuït a mostrar que el diàleg reflexiu és útil i interessant per al públic. Així doncs, amb aqust llibre hem volgut donar veu al coneixement expert, que ha de contribuir decisivament al debat públic democràtic.

* Text extret de la Introducción del llibre a càrrec de Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch