Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Notice

« índex

Beques Ciutat d'Olot - Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2016

 

  • Beques-Ciutat-dOlot.jpg
L’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, per mitjà de l’Arxiu Comarcal de la
Garrotxa, convoca la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2016, amb l’objectiu de fomentar la recerca en el camp de les ciències socials i
humanes en l’àmbit de la comarca de la Garrotxa.


BASES (en PDF, aquí)

  1.  Característiques de la beca: Aquesta beca s’atorgarà al millor projecte inèdit sobre història, geografia,literatura, dret, filologia, art, economia o ciències socials referit a l’àmbit territorial de la comarca de la Garrotxa.
  2. Dotació de la beca: La Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes està dotada amb 4.500 € i l’import es farà efectiu en dues parts iguals de 2.250 €: la primera, en l’acte de proclamació del projecte guanyador, i la resta, en el moment del lliurament del treball realitzat i després que el jurat n’hagi examinat la qualitat.
  3. Candidats: Podran optar-hi els investigadors a títol individual o col·lectiu que presentin una proposta d’investigació, d’acord amb aquestes bases.
  4. Documentació: Els candidats hauran de trametre a la Secretaria de la Beca (Arxiu Comarcal de la Garrotxa, plaça del Puig del Roser, 1, Olot 17800) la documentació següent:a) Dades personals i curriculum vitæ del sol·licitant.b) Projecte de treball, on es formulin els objectius que es volen assolir, les fonts, la bibliografia i la metodologia que s’utilitzaran. Tindrà un mínim de cinc folis i un màxim de deu.S’hauran de presentar cinc exemplars de la documentació (les dades personals, el curriculum vitæ i el projecte).
  5. Termini de presentació de la documentació: Els candidats podran presentar la seva documentació fins al dia 30 de setembre de 2016 a la Secretaria de la Beca.
  6. El jurat: El jurat, el veredicte del qual serà inapel·lable, estarà integrat per Margarida Casacuberta, Miquel Casademont, Jordi Feu, Rosa Lluch i Sigrid Werning. El director de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa actuarà com a secretari sense vot. El jurat podrà demanar informació complementària així com convocar l’aspirant per comprovar la seva idoneïtat per portar a terme el treball proposat i suggerirli l’ampliació o la modificació del projecte per fer-lo més operatiu. També, si escau, podrà sol·licitar l’assessorament d’altres persones sobre l’interès i l’abast del projecte. 
  7. Veredicte del jurat. El veredicte del jurat es farà públic al llarg del mes de novembre de 2016.
  8. Seguiment del treball. Una vegada transcorreguts sis mesos a partir de l’adjudicació de la beca, el jurat podrà convocar la persona que l’hagi obtingut per tal que presenti una memòria de la trajectòria de la investigació que porta a terme, amb l’objectiu de valorar la feina feta. El jurat tindrà capacitat per fer les consideracions necessàries i fins i tot aturar la investigació si ho considera oportú.
  9. Extinció del dret de beca: El dret de beca s’extingirà en els supòsits següents:a) Si no s’executen continuadament els treballs en els terminis convinguts o si els informes de la seva realització no són prou satisfactoris. b) Si el becari incompleix qualsevol de les obligacions assumides. L’extinció anticipada de la beca implicarà la cancel·lació dels pagaments ulteriors que estiguin pendents. Si hi hagués culpa per part del becari, se li podria exigir la devolució dels pagaments rebuts anteriorment.
  10. Lliurament del treball. La durada de la beca serà d’un any a partir de la data de la seva concessió. Si el jurat ho creu oportú, vistes les directrius del treball i la feina feta, podrà prorrogar per un espai de 60 dies naturals la data de lliurament del treball enllestit. El becari haurà de lliurar a la Secretaria de la Beca el treball original i un resum de cinc a deu folis en format digital en qualsevol tipus de suport, acompanyat d’un exemplar i del resum impresos. La Secretaria de la Beca es reserva el dret de publicar el treball complet o el resum en forma d’opuscle en suport paper o digital.
  11. Propietat dels treballs. El treball guardonat restarà en propietat de les institucions organitzadores i l’exemplar imprès passarà a formar part de la biblioteca auxiliar de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La resta dels projectes podran ser retirats de la seu de la Secretaria de la Beca durant el període d’un mes a partir del dia de l’emissió del veredicte. Si passat aquest termini no han estat reclamats i retirats personalment o mitjançant una persona acreditada, restaran en poder i propietat dels organitzadors de la beca.
  12. Incompatibilitats.L’obtenció de la beca no condiciona el fet que l’adjudicatari pugui beneficiar-se d’altres ajuts, sempre que no superin el 100% del valor de la beca. Igualment, si en el termini d’un any l’organització no publica el treball, l’autor ho podrà fer pel seu compte, fent constar específicament que ha estat elaborat gràcies a la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes, i n’haurà de lliurar un exemplar a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. 
DARRERS TREBALLS PREMIATS

1996 Ciutat i riu: permanències i canvis al Fluvià en l’àrea urbana d’Olot
Obdúlia Gutiérrez Jaramillo i Laura Puigbert Manel·la
1997 El pare Antoni Soler (1729-1783): Recuperació i estudi de la seva obra
vocal sacra. 
Paulino Capdepón Verdú
1998 (Deserta)
1999 Arquitectura i escultura romàniques a Besalú: Sant Pere, Santa Maria i
Sant Vicenç al segle Xll
Miquel Àngel Fumanal Pagès
2000 La immigració gambiana a Olot (1988-2000) 
Anna Farjas Bonet
2001 Estudi sistemàtic de la vida i l’obra de Joan Roura-Parella
Francisco de Lara López i Kim Masoliver Muntada
2002 “Habitare in populo Castri de Sancta Pace”: la formació del poble de
Santa Pau al redós del castell dels barons

Joan Soler Jiménez
2003 Josep Deure i el progressisme revolucionari a Olot
Joan Barnadas Puigferrer

2004 L’estètica romàntica de l’Escola d’Olot. Paisatge, societat i religió: del
natzarenisme a la imatgeria

Francesc Serés Guillén
2005 (Deserta)
2006 Entre la tradició i l’acadèmia: l’arquitectura a Olot i la Garrotxa a finals
del set-cents

Maria Garganté Llanes
2007 (Deserta)
2008 Joan Teixidor, crític d’art. Escriure en anys turbulents (1931-1955)
Albert Batlle Carreras
2009 Bitllets d’anada: l’assentament d’immigració andalusa a Olot (1950-1975)
Xavier Casademont Falguera
2010 La música a l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot dels segles XVII al XX
Josep Maria Gregori Cifré
2011 La Biblioteca Popular d’Olot: 1918-1925. Una herència cultural
Laura Canalias Chorrero
2012 Camp artístic, processos culturals i dinàmica sociopolítica a Olot durant
la II República

Narcís Selles Rigat
2013 El grup de cases Sant Pere Màrtir i la seva integració en la ciutat d’Olot
Anna Escarpanter Llandrich i Pau Llimona Broto
2014 Restitució del paisatge sonor de la Garrotxa medieval
Laura de Castellet Ramon
2015 (ex aequo) La revolució urbana a la Catalunya moderna (1570-1660).
Viles i masos, construcció i arquitectura a la Garrotxa i a la Selva

Xavier Solà i Colomer
(ex aequo) Les campanes de la Garrotxa
Xavier Pallàs Mariani