Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Pablo Simón i Julio Díaz dialoguen sobre acords i friccions intergeneracionals

Tercer diàleg del cicle 2020 ‘Un món en combustió’ al Palau Macaya

  • IMG_20201028_193752.jpg
Amb ‘Ok, boomer’, el professor de Ciència Política al Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III de Madrid, Pablo Simón -des de Barcelona- i Julio Pérez Díaz, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia del Centre de Ciències Humanes i Social -des de Madrid-el passat dijous 28 d’octubre van protagonitzar un interessant diàleg sobre la qüestió generacional.

“En España hemos vivido un cambio demografico muy rapido y estamos conviviendo generaciones socializadas en entornos muy distintos”. Amb aquesta constatació, Pablo Simón fixava un dels eixos de la conversa entre dos experts i entre dues perspectives analítiques plenament complementàries com son la demografia i la politològica. La mirada a llarg termini i als aspectes estructurals dels canvi socials la va aportar des de casa seva, el demògraf de la sala, Julio Pérez, mentre que la radiografia del moment va anar acàrrec d’un Pablo Simón, que acaba de publicar ‘Corona. Política en tiempos de pandèmia (Debate) i de coordinar l’Encuesta Nacional de Juventud 2019.

I és que alguns dels tòpics que últimament operen en clau de conflicte generacional caricaturitzen un fenomen real: la ruptura dels models socials, econòmics, polítics, tecnològics i energètics compartits que havien predominat des de la segona meitat del segle XX. Però si bé és cert que s’observen friccions que dificulten seriosament el diàleg intergeneracional, també ho és que poden ser generadores de noves enteses i potencialitats. En aquest sentit, Julio Pérez es va mostrar més optimista i esperançat sobre el pervindre dels joves, a qui els hi augura un futur millor del que ara s’imaginen. Pablo Simon, al seu torn, va matisar que el conflicte generacional mai és nítid, doncs vivim en realitats molt transaccionals i més a Espanya, on la convivència intergeneracional és de les més altes del món. En canvi, Simón, sense caure en el catastrofisme si que va trobar oportú ressaltar que si bé la COVID-19 no suposa un punt d’inflexió si que serà una mena d’accelerador de canvis i que al sortir de la crisi la societat serà diferent, i en certs aspectes no necessàriament millor.

Segons Pérez, la crisi de la COVID-19 no originarà cap revolució demogràfica ni canvi de tendència al respecte del creixement vegetatiu, per la cual cosa es mantindran els esquemes actuals de millor esperança de vida, gestació tardana i taxa reproductiva d’entre 1 i 2 fills per família. Pablo Simón, va posar especial èmfasis en qüestions relatives als joves, que si que seran una generació amb possibilitats d’accedir a feines més tecnològiques, sempre i quan a Espanya se solucioni el greu problema de l'abandonament escolar el que de retruc suposa tenir un percentatge molt elevat de joves que ni treballen, ni estudien, “ni pueden permitirselo”. Aspecte que també es vincula a l’alta edat d’emancipació dels joves i de la gran dependència econòmica que tenen amb els pares, o amb cada cop més casos, els avis. Per tot això, Simón posa èmfasi en les vàries i diferents desigualtats que atravessen el factor generacional, ja que cada vegada més, el patrimoni material i llegat cultural de la família, execiran de factors diferencials, generadors de seguretat i de desigualtat. Un fet que Díaz comparteix i que sosté al afirmar que la família és un factor clau a Espanya, on d'una banda no reptotes les ajudes institucionals que convindria, però que d'altra banda exerceix una influència enorme en el progrés social. I adverteix que es corre el greu risc de perpetuar desigualtats socials si no se solucionen els dèficits educatius i socials.

El diàleg, va mantenir un ritme àgil en tot moment i va ser fluïd, rigoroós i ponderat. Per a totes aquelles persones interessades en aquest diàleg, a continuació trobreu la versió integre en vídeo. Els diàlegs d'enguany combinen presencialitat i virtualitat i es poden seguir en, streaming des dels canals de la Fundació “la Caixa”.


El proper diàleg reunirà a Víctor Lapuente i Manuel Villoria per dialogar sobre corrupció i qualitat democràtica, a ‘Tèrmits en les institucions’ (dimarts 10 de novembre a les 18:30h).

Video