Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Exitosa jornada sobre democràcia, legalitat i legitimitat

 

 Javier Pérez Royo, Montserrat Tura i Abel Escribà van parlar dels lligams entre democràcia, legalitat i legitimitat a la XIII Jornada Ernest Lluch, organitzada per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, que va tenir lloc el 22 de febrer, al matí, al campus de la Ciutadella de la UPF.
  • IMGP9242.JPG
Amb l'auditori del Campus de la Ciutadella ple va arrencar una nova edició de la jornada que cada any organitzen per aquestes dates, la Facultat de Polítiques de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, amb l'objectiu de debatre amb objectivitat i  des d’un punt de vista acadèmic, sobre conceptes d'actualitat i interès. Amb aquest proposit, el passat 22 de febrer es va parlar i debatre sobre democràcia, legalitat i legitimitat, des de visions complementàries.

Carles Ramió, comissionat per a l’estratègia del Grup UPF i catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat,va donar la benvinguda als assistents, juntament amb Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, els quals feren  una breu intervenció a mode de presentació.



Lliçó magistral d'història del constitucionalisme espanyol amb segell Pérez Royo

En la primera part de l’acte, el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, va pronunciar una conferència de títol homònim al de la jornada que va entusiasmar al públic assistent. Sempre des de del punt de vista jurídic i amb el reformisme com a  principi a reivindicar, Pérez Royo va fer gala d'erudició, pedagogia , rigor i contundència a l'hora de repassar la història del constitucionalisme espanyol i de pinzellar els principals esculls del perquè de l'enrocament político-jurídic actual, amb la sentència sobre l'Estatut de Catalunya de detonant.   

Segons Pérez Royo reformar la constitució és el vincle que ha de mantenir la legalitat i la legitimitat de tot govern democràtic, per aquesta raó els estats que s'habituen a reformar la carta magna no només reforcen els vincles entre aquests conceptes garants de l'estat de dret sinó que eviten episodis involucionistes o contrareformistes. Malauradament, aquests són els episodis que cíclicament es donen a Espanya, ja que coincideixen amb les crisis de la monarquia, una istitució ademocràtica, que regeix els principis constitucionals del regne d'Espanya, fet que acaba comportant recorrents problemes de legitimitat democràtica, precisament per la vigència del principi monàrquic. Aquesta argumentació radica en la ferma defensa del reformisme com a vector de canvis i millores socials a la vegada que evita desbordaments no democràtics, no legals o il·legítims.  Per aquest motiu Pérez Royo sosté que la Constitució no resol cap problema concret, però que sense la Constitució no es pot resoldre res de res, ja que la funció principal és la de possibilitar una resposta jurídica ordenada.


Taula rodona amb Montserrat Tura, Abel Escribà i moderació de Clara Cortina

Seguidament, després d'una petita pausa es va iniciar la taula rodona que va comptar amb les intervencions de l'exconsellera d’Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Monmtserrat Tura; així com del professor i investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF,Abel Escribà, expert en política comparada. Després d’una intervenció inicial dels dos ponents, la professora Clara Cortina va donar la paraula al professor Pérez-Royo, amb qui es va iniciar un debat que finalment va involucrar a un públic atent i implicat qu va fer atinades preguntes , tan des d'un punt de vista conceptual com casuístic. El procés independentista, els fets d'octubre del 2017, la judialització e la política i la vulneració de la legalitat vigent varen ser qüestions sotmeses al sedàs interpretatiu de la taula d'experts.

A les dues en punt es va posar punt i final a una jornada intensa de reflexió i debat amb el desig de reeditar-la l'any vinent amb un alte tema d'interès social i polític.


Vídeo de la jornada:




Ressò a la premsa: