Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Els sistemes nacionals de salut, durant i després de la Covid-19, una mirada comparada Espanya-Estats Units

 Setè diàleg del cicle 'Un món en combustió' emès en streaming des del Palau Macaya

  • IMG_20201126_184535.jpg
 Amb 'El futur dels sistemes nacionals de salut després de l’impacte de la Covid-19’, la catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia i Gestió de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i presidenta sortint de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria, Beatriz González López-Valcarcel i el Dr. Jeffrey E. Harris, catedràtic d’Economia al Department of Economics at the Massachusetts Institute of Technology (MIT) i metge internista al Massachusetts General Hospital, van protagonitzar un diàleg oportú i necessari sobre l’impacte de la Covid-19 en els sistemes de salut, especialment en la visió comparada entre el cas espanyol i el nordamericà. El diàleg va comptar amb la participació en l'obertura del patró de la Fundació i professor d'economia de la salut a la UPF, Jaume Puig-Junoy, qui va procedir a la contextualització de la temàtica i a la presentació dels dialoguistes.

I és que amb aquesta pandèmia els Sistemes Nacionals de Salut (SNS) s’han vist interpel·lats pels seus professionals i per la mateixa ciutadania, que els ha redescobert com un pilar del seu benestar però els reptes passen també per garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Segons Beatriz Gonzalez els 35 anys que han passat des de l’aprovació de la Llei general de sanitat impulsada pel ministre Ernest Lluch són un motiu més per reflexionar sobre les necessitats i els reptes del SNS del segle XXI, que en bona part ja s'havien d'afrontar abans de la Covid-19, per la qual cosa la pandèmia ha significat un element accelerador de polítiques i passos que ja s'havien de dur aterme. Tanmateix, la catedràtica també alerta de nous impactes i de la combinació de tres factors: avançar en les millores del SNS d'abans de la pandèmia, assumir la importancia de la despesa i inversió en salut pública, atenció primaria i gestió de lapandèmia amb criteris costo-efectius rellevants, i per últim atendre al repte que suposa l'entrada del big data i la tecnologi de la salut en l'alteració d'equilibris público-privats.

Segons el DR. Harris, l'impacte de la Covid-19 als Estats Units s'ha de veure des del context social, sanitari i també polític, doncs amb el canvi de president de Trump per Biden, la política sanitaria farà un tomb cap a paradigmes més propers a l'anomenat Obamacare. En aquest sentit, exposa que el sector privat s'ha quedat reclòs en la telemedecina i que ha augmentat el prestigi i confiança amb el sector públic. En canvi, els temors de la professora Gonzalez sobre l'auge de les asseguradores i mútues de salut privada a Espanya es fonamenten en el que els especialistes anomenen "procés de llatnoamericanització dels sistemes nacionals de salut" on el sector públic cobreix la despesa i processos i intervencions quirúrgiques més costoses, mentre que les atencions mèdiques més recurrents i quotidianes es realitzen en el sector privat, desagnant així el pilar sobre el qual es va construir el Sistema Nacional de Salut espanyol que esbasa en una atenció integral ja des dels centres d'atenció primària i de proximitat.

El diàleg va transcórrer dins dels paràmetres comparatius de dues realitats sociosanitàries ben diferents, però amb el denominador comú de millorar els respectius Sistemes Nacionals de Salut, durant i després de l'impacte de la Covid-19. Ambdós ponents van aportar dades interessant com ara que el cost-efectivitat de mesures preventives com l'us de mascareta, distanciament, rastreig i aíllament en casos de necessitat, és de 1 a 7, segons  Beatriz Gonzalez. Per tant, són mesures que convé aplicar per tal d'evitar despeses set vegades més grans. D'altra banda, el Dr. Harris va exposar que un dels aspectes que s'estan contemplant seriosament des de salut pública és la d'estimular la participació cutadana en la campanya de vacunació de la Covid-19, i que una de les mesures seria la de pagar diners a qui vulgui vacunar-se, doncs de moment els índexs de predisposico a vacunar-se no arriben al 505, segons les darreres enquestes al respecte.

Tothom que ho desitgi pot visionar aquest diàleg, aquí: