Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

Una societat sense treball?

Cicle de diàlegs a Vilassar de Mar sobre Economia i Territori

Dia:
Divendres 9 Març
Hora:
19:00
Localització:
Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. C/ Sta Eulàlia 66-80. 08340 Vilassar de Mar


Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Col·labora: Ajuntament de Vilassar de Mar – Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar- Diputació de Barcelona
Comentaris:
 
  • D1.Vilassar_9mar2018.jpg
Diàleg 1: Una societat sense treball?

Dialoguen:
  • Albert Recio. Professor Departament Economia Aplicada de la UAB
  • Joan Majó. Enginyer i exministre. President de la Fundació Ernest Lluch

Sinopsi:

A La fi del treball, Jeremy Rifkin argumenta que l’absència de feina formal massiva és la qüestió cabdal a resoldre en un futur immediat. Les xifres actuals d’atur, la precarietat laboral, la cada vegada menor participació de les rendes del treball sobre el PIB, els problemes psicològics derivats de l’alienació al lloc de treball, són indicadors que apunten la necessitat de repensar el món del treball en el seu conjunt. És possible redistribuir el treball, reduir la jornada laboral i establir nous mecanismes compensatoris com la renda bàsica o la renda de ciutadania?. D’una banda, el somni d’una societat sense treball ha format part del pensament occidental des dels seus orígens grecoromans i judeocristians, que al llarg de la història han alimentat no poques utopies al respecte. D’altra banda, la Revolució Industrial del segle XVIII va transformar Europa i el món sencer. L’ètica del treball protestant també va contribuir a la valorització del treball com una part central de la vida de les persones. Recentment, l’historiador israelià Yuval Nuah Harari, considera que el problema és de caire conceptual ja que cal començar a reconèixer com a treball les tasques reproductives i relacionals que ens són pròpies als humans: la cura a la gent gran, la criança dels fills, les tasques domèstiques etc. Incorporar aquestes dimensions a l’esfera laboral, pot permetre compatibilitzar l’alliberament vinculat a l’automatització amb la generació de valor per la realització de tasques que contribueixen sens dubte al benestar social col·lectiu?

Per això plantegem aquest interessant diàleg com el primer del Cicle 2018 i que comptarà amb la participació del Professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB, Albert Recio i de l’enginyer i exministre d’Indústria Joan Majó.