Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

La democràcia pot revertir el canvi climàtic?

Nous consensos i reflexions sobre un European Green Deal

Dia:
Dijous 26 Setembre
Hora:
18:30
Localització:
Auditori Palau Macaya de "la Caixa"
Passeig de Sant Joan, 108, 08037 Barcelona

Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Coorganitza: "la Caixa"
Comentaris:

*Inscripció prèvia obligatòria
Primer dels vuit diàlegs del Cicle 2019 dedicat a Democràcies perplexes: formulant nous consensos que es duran a terme a l'auditori del Palau Macaya de "la Caixa", del 26 de setembre al 14 de novembre.
  • one-box-26-setembre.jpg
Dialoguen:
  • Teresa Ribera. Jurista, professora universitària i política, actual ministra per a la Transició Ecològica del Govern d’Espanya
  • Ernest Urtasun. Vicepresident of The Greens-European Free Alliance at the European Parliament.

Sinopsi

El canvi climàtic ens exigeix a tots i ho exigeix gairebé tot del planeta. Des d'un punt de vista polític és urgent una bona planificació a llarg termini, però requereix de bones i urgents accions a curt i al mitjà termini, de gestions resolutives en matèria econòmica, energètica i política. Necessitem nous consensos partint d'una reformulació realista d'en quin punt ens trobem. En aquest context apareix la idea d'un Green New Deal, un nou pla que pretén combinar l'aproximació econòmica del New Deal de Roosevelt amb l'agenda ecologista, i que uneix els replantejaments econòmics amb les necessitats planetàries, que necessita de propostes innovadores i que hauria apostar fort per les energies renovables i l'eficiència dels recursos.

Per això hem de supeditar la política econòmica als objectius de canvi climàtic i complir els compromisos internacionals i fixar objectius més elevats de reducció d'emissions i d'eficiència energètica. Hem de guanyar en competència mediambiental alhora que s'ha de debatre sobre la necessitat que hi hagi un regulador independent que supervisi tant els objectius climàtics com les normes per complir-los i la seva aplicació. Per a això no són poques les veus que demanen una major definició de la governança global que impliqui els diferents nivells d'administració i que incideixi directament en polítiques efectives de calat, entre elles, la imprescindible reestructuració de les ciutats i del transport, amb la condició que la qualitat de vida no estigui associada al major consum d'energia, i que els models de negoci energètic es transformin en models de negoci sense CO2 i sense contaminació atmosfèrica. En la urgència, quines són les dades i perills clau que ens permeten establir exactament on som? Quin tipus de governança és necessària per a fer possible el canvi necessari? Quin és el paper d'Europa i dels estats europeus? Pot la democràcia europea ser la punta de llança contra canvi climàtic? En definitiva, com han d'afrontar les democràcies liberals el canvi climàtic?


Biografies

Teresa Ribera
(Madrid, 1969) Ministra de Transició Ecològica. Va ser la directora executiva de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), amb seu a París (2014-2018). Amb anterioritat va treballar com a assessora al programa de polítiques de clima d'aquest institut (2013-2014), secretària d'Estat de Canvi Climàtic (2008-2011), directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (2004-2008) i va ocupar altres llocs tècnics com a funcionària del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat, en el qual va ingressar en 1996. Llicenciada en dret el 1992 per la Universitat Complutense de Madrid i diplomada en Dret Constitucional i Ciència Política pel Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals de Madrid, va ser professora associada de dret públic a la Universitat Autònoma de Madrid.
És membre de la Comissió Mundial de Geopolítica de la Transformació Energètica de l'Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA); del consell assessor del Stockholm Environment Institute i l'Institut francès d'Investigació del Desenvolupament (IRD), del consell de lideratge global de la Xarxa de Nacions Unides de Solucions per al Desenvolupament Sostenible (UNSDSN) i co-presideix el consell assessor de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible. Presideix el consell assessor de la iniciativa Momentum for Change de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, pertany al consell científic del Centre Basc per al Canvi Climàtic (BC3) i de la comissió internacional per a la revisió de l'estratègia alemanya de desenvolupament sostenible. Ha estat membre del consell assessor per al clima del Fòrum Econòmic Mundial entre 2014 i 2016, així com d'altres iniciatives en matèria de sostenibilitat, clima i energia. La contribució de Ribera a la consecució de l'Acord de París i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ha estat reconeguda internacionalment.


Ernest Urtasun

(Barcelona 1982). Economista, diplomàtic i polític. Llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona, seguidament va realitzar un postgrau en Relacions internacionals per la Universitat de Barcelona i va entrar al cos diplomàtic espanyol després de superar les oposicions (2010). Va assumir diferents responsabilitats en el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació, entre elles, la de conseller diplomàtic del secretari general de la Unió per a la Mediterrània. Al 2014, sol·licita l’excedència de la carrera diplomàtica per a poder centrar-se en la política. Actualment és eurodiputat i vicepresident dels Verds- Aliança Lliure Europea al Parlament europeu. La seva trajectòria política la comença com a jove militant i responsable de relacions internacionals de Joves d'Esquerra Verda. També va ser portaveu dels Joves Verds Europeus i membre del Bureau del Fòrum Europeu de la Joventut i representant d’aquesta organització en la Cimera del Clima de Copenhage el 2009. També va ser secretari de l'eurodiputat d'ICV Raül Romeva (2004-2008). L’any 2016 és nomenat portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds i des de maig de 2017 és membre de la coordinadora executiva de Catalunya en Comú. Eurodiputat l’any 2014, en les passades eleccions al Parlament europeu celebrades al 26 de maig de 2019 va ser escollit de nou diputat per Catalunya en Comú Podem i posteriorment va ser nomenat vicepresident del grup parlamentari dels Verds- Aliança Lliure Europea al Parlament europeu.