Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

El poder i el control de la ignorància

1r Diàleg al Palau Macaya de Barcelona - Dijous 27de setembre de 2018

Dia:
Dijous 27 Setembre
Hora:
18:30
Localització:
Palau Macaya
Pg Sant Joan 108, Barcelona


Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Col·labora: Obra Social 'la Caixa'

Comentaris:


Tots els diàlegs d'aquest cicle són gratuïts però d'inscripció prèvia obligatòria. Podeu fer la vostra reserva d'entrades en línia amb un sol click, aquí. Per a més informació del Cicle de DIàlegs sobre Democràcies sota Control, consulteu les webs de la Fundació Ernest Lluch i del Palau Macaya-Obra Social "la Caixa"
  • one-box-juliol_lluch-1.jpg
* Diàleg amb entrades exhaurides

Dialoguen:
  • Marina Garcés. Filòsofa i assagista. Professora agregada a la UOC
  • Ángel Gabilondo. Filòsof i polític. Catedràtic de Metafísica de la Universidad Autónoma de Madrid, portaveu del Grup Parlamentari Socialista a l'Assemblea de Madrid i ex Ministre d'Educació (2009-2011).

Argumentari:
"La ignorància, aliada amb el poder, és l’enemic més ferotge que pot tenir la justícia” escrivia l’escriptor i assagista James Baldwin. Unes paraules que porten a indagar també sobre el concepte de privilegi i a l’afavoriment de la iniquitat. És per aquest motiu que tant el poder, els privilegis i la ignorància són elements clau del control social però que en sentit contrari, també ho poden ser de la transformació social. Com s’ha gestionat i es gestiona l’accés al saber i el control de la ignorància? Són el revers l’un de l’altre? A qui recau aquesta responsabilitat? Quins efectes socials té? Quina vinculació trobem entre ignorància, desigualtats socials i baixa qualitat democràtica, i com s’ha vehiculat i s’hi ha pensat en termes històrics? Com es reverteix?


Biografies:

Marina Garcés
(Barcelona, 1973)  Filòsofa i assagista. El seu treball se centra en l'àmbit de la política i el pensament crític, i en la necessitat d'articular una veu filosòfica capaç d'interpel·lar i comprometre. És autora dels llibres Les presons del possible (Bellaterra, 2002),Un món comú (Bellaterra, 2013), Filosofia inacabada (Galàxia Gutenberg, 2015), Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (Arcàdia, 2016), Nova Il·lustració radical (Anagrama, 2017), Humanitats en transició (CCCB, 2017) i, recentment, Ciutat Princesa (Galàxia Gutenberg, 2018). També ha participat en múltiples revistes i publicacions col·lectives. Des de 2002 impulsa i coordina el projecte «Espai en Blanc», una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.

Ángel Gabilondo
(Sant Sebastià, 1949). Catedràtic de Metafísica de la Universidad Autónoma de Madrid, portaveu del Grup Parlamentari Socialista a l'Assemblea de Madrid i ex Ministre d'Educació (2009-2011). Va ser rector de la Universitat Autònoma de Madrid (2002-2009), on va fer els seus estudis de Llicenciatura i es va doctorar amb una tesi sobre Hegel, titulada "El concepte com a experiència i sistema". Entre 2004 i 2006 va ser elegit president de la Conferència de Rectors de les Universitats Madrilenyes (CRUMA). Posteriorment va ser president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (2007-2009). Entre les seves publicacions més recents es troben els següents llibres: Palabras a mano (Seix Barral, 2010); Sin Fin (Aguilar, 2010); Darse a la lectura (RBA, 2013); El Salto del Ángel. Palabras para comprenderse. (Aguilar,2013); Por si acaso: máximas y mínimas (Espasa, 2014); Ser de palabra. El lenguaje de la Metafísica [con Gabriel Aranzueque], (Gredos, 2015); Puntos Suspensivos (Círculo de Tiza, 2015).